Efecte albedo: quan les superfícies tenen el poder d’absorbir o reflectir la radiació solar

L’efecte albedo és un fenomen més que destaca la rellevància de les condicions geogràfiques locals i la relació causa-efecte entre les condicions atmosfèriques d’un punt en concret i el territori local en què es troba.

L’efecte albedo es defineix com la capacitat de reflexió de la radiació solar que té una superfície o un terreny. A més capacitat de reflexió, més energia calorífica és rebotada o retornada cap a l’atmosfera lliure i, per tant, aquella superfície s’escalfa menys perquè no absorbeix tanta calor. En canvi, a menys capacitat de reflexió, menys radiació solar és rebotada enfora i, per tant, aquella superfície s’escalfa més perquè absorbeix més calor.

Hi ha quatre factors que condicionen aquesta capacitat de reflexió que tenen les superfícies en relació amb la incidència de l’energia solar: el color, la rugositat, la brillantor i l’angle d’incidència.

• Color: els colors clars i, especialment, el blanc tenen un albedo més alt, és a dir, més capacitat de reflexió de la radiació solar, de tal manera que no absorbeixen l’energia solar i no s’escalfen tant. Els colors foscos i, especialment, el negre tenen un albedo molt baix, és a dir, poca capacitat de reflectir la radiació solar i, en efecte, capten o absorbeixen més la calor.
• Rugositat: un terreny llis té més albedo que una superfície rugosa o amb relleu.
• Brillantor. Les superfícies brillants tenen un albedo superior a les superfícies mates.
• Angle d’incidència: la perpendicularitat o obliquitat dels rajos solars també condiciona la quantitat d’energia que es rebotarà o s’absorbirà, especialment en el cas de l’aigua. Una radiació solar més perpendicular té un efecte albedo més baix. En canvi, si l’energia arriba de forma obliqua, l’efecte albedo és més alt i, per tant, es reflecteix millor. En aquest sentit, el mar vist des de dalt es veu d’un color diferent en funció de l’angle d’incidència del sol: els migdies, es veu fosc i poc reflectant mentre que al capvespre pot brillar molt i, fins i tot, si està en calma, brilla com un mirall.

Fets de la vida quotidiana que s’expliquen amb l’efecte albedo

• Les cases blanques al mediterrani: l’ús d’aquest color per a les edificacions a la regió mediterrània no és aleatori, sinó que es deu a l’efecte albedo. Són cases que s’adapten a un clima molt càlid a l’estiu i, per tant, la casa té més capacitat de rebotar o reflectir la radiació solar i manté la temperatura més a ratlla. No s’escalfa tant com caldria esperar.
• El fenomen de l’illa de calor: aquest increment de la temperatura que es produeix a l’interior de les grans ciutats respecte a les zones adjacents es produeix, entre altres factors, per l’efecte albedo. L’asfalt i els edificis (amb tonalitats grises o negres) tendeixen a absorbir molt més la temperatura, que després és més difícil que puguin alliberar.

Una bona estratègia de planificació urbanística per mitigar el fenomen de l’illa de calor i impulsar un augment de l’efecte albedo és construir jardins verticals i cobertes verdes, ja que tenen més capacitat de dissipació de la calor i reflecteixen més la radiació solar incident.

• La roba i vestimenta. Si us hi fixeu, les peces de roba estiuenques tendeixen a ser més aviat amb colors clars. Una samarreta negra a l’estiu no és gaire aconsellable, perquè passarem més calor.
• Si teniu un cotxe negre i l’aparqueu al sol a ple estiu, després marca 50ºC a l’interior.
• Esquiar amb 15ºC de temperatura a la primavera. Aquest fet és possible perquè la neu és blanca.

• Anar a esquiar i posar-se molt més moreno que quan vas a la platja. Precisament, la neu és el material o l’element amb un efecte albedo més alt, ja que reflecteix gairebé el 100 % de la radiació solar que li arriba. I la superfície de la neu reflecteix aquests rajos a l’atmosfera, però també als esquiadors.
• Boira persistent a l’hivern al Pla de Lleida. A banda d’altres causes, la la llisor i el color clar de la boira reflecteixen la radiació solar incident i impedeixen a l’hivern que es produeixi l’evaporació i, per tant, que es desfacin.
• Les persones morenes es posen molt més morenes i molt més ràpid, mentre que la gent amb pell blanca li costa molt posar-se morena. Òbviament, aquesta circumstància té altres implicacions biològiques i dermatològiques.