Arthur ha estat el primer sistema tropical de la temporada d’huracans a l’Atlàntic. Una temporada que oficialment no comença fins al proper 1 de juny però que ja fa anys que comença unes setmanes abans.
Una temporada que ha començat amb Arthur i que seguirà amb Bertha, Cristobal i Dolly per acabar l’abecedari si fos necessari amb un hipotètic Wilfred. De fet, ja es poden consultar les llistes dels noms dels huracans dels propers cinc anys.
Els darrers sis anys, sempre al maig
Comença a ser tema entre els científics si caldria o no avançar la data d’inici de la temporada d’huracans a l’Atlàntic per poder encabir els cada cop més freqüents sistemes tropicals que es produeixen al mes de maig i que, ja amb la nomenclatura de la temporada en curs, queden fora estrictament del que és l’inici de la temporada, l’1 de juny. Des del 2012, només l’any 2014 el primer sistema tropical s’ha donat posteriorment a l’1 de juny.
Tot i això, el fet que no són gaires que la majoria dels que es produeixen al maig són febles i mar endins fa que de moment aquesta possible proposta hagi quedat simplement en possible i en proposta. L’1 de juny continuarà sent la data d’inici de la temporada.
Arthur, feble i sobretot mar endins
La tempesta tropical Arthur s’ha format mar endins, davant les costes de Florida a l’oceà Atlàntic i ha anat progressant cap al nord.
Segons la seva trajectòria prevista, no tocarà terra, tot i que passarà relativament a prop de la costa de Carolina del Nord, on el vent sí que podrà superar els 100 km/h i les pluges poden ser realment importants.
Però en la tònica dels sistemes tropicals del maig, hauria d’anar cap a mar i debilitant-se lentament.
Una temporada més activa i pendents de la covid-19
Tot i que la National Hurricane Center (NHC) no elaborarà el seu pronòstic estacional fins a mitjans d’aquesta setmana, la majoria d’entitats i universitats que fan pronòstics a mitjà i llarg termini aposten per una activitat més alta de la que és normal i que se situa al voltant de 12 sistemes tropicals de mitjana a l’Atlàntic, dels que només poc més de cinc acaben esdevenint huracans.
La majoria d’escenaris donen una activitat superior, que en segons alguns pronòstics podria arribar a voltar la vintena de sistema tropicals anomenats aquesta temporada, que acabarà el 30 de novembre.
L’altre possible agreujant de la present temporada serà la situació arran de la pandèmia de la covid-19, que segons alguns experts podria dificultar tasques d’evacuació en cas que fos necessari. La persistència o no del coronavirus serà important a l’hora de desplaçar forçadament grans quantitats de persones com a conseqüència d’un possible huracà, i que comportaria una dificultat afegida per mantenir la distància social.
A la península, difícil però no impossible
Ja s’ha demostrat darrerament que els huracans, sigui en forma d’huracà, tempesta tropical o borrasca posttropical poden arribar també a la península, especialment entre finals d’estiu i durant la tardor que és quan tenim l’aigua del mar més calenta i és més favorable per a la persistència d’aquest tipus d’estructures.
Sense anar més lluny, el 2018 les restes del Leslie van arribar a la península i les seves restes van arribar a Barcelona en forma de pluges i temporal marítim.
La tardor del 2019 fins a tres sistemes tropicals i posttropicals van afectar de manera més o menys directa el continent Europeu: Lorenzo, Pablo i Sebastien.
Qui més qui menys recordarà l’huracà Vince, que amb una trajectòria totalment inusual va entrar a la península el 2005 com a depressió tropical pel golf de Cadis fins ben entrada la vall del Guadalquivir. O les restes del Joaquim, que el 2015 també de manera indirecta va arribar-nos a Barcelona.
Els que tinguin encara més memòria (i més edat) recordaran el terrible Hortensia, de l’octubre del 1984, que va deixar nombrosos danys a la costa gallega, també amb víctimes mortals.
I al Mediterrani, sempre present la possibilitat que es desenvolupin estructures semblants que anomenem Medicans.
