Aquest 31 d’agost (la nit del 30 al 31) Barcelona tindrà lluna plena. No serà pas una lluna plena qualsevol. Serà una superlluna blava que marcarà el final de l’agost i el moment en el qual haurem perdut dues hores de sol respecte del solstici d’estiu, un ja llunyà 21 de juny, fa més de dos mesos.
Què és una superlluna?
Tal com passa amb l’òrbita de la Terra (i de la resta de planetes), l’òrbita de la Lluna no és circular, sinó el·líptica. Això fa que la distància entre la Lluna i la Terra no es mantingui constant, sinó que hi ha moments de l’any en què es troben més a prop i d’altres en què s’allunyen. El punt de l’òrbita en què la distància entre ambdues és mínima s’anomena perigeu, mentre que el punt de màxima distància s’anomena apogeu. Entre el perigeu i l’apogeu hi ha una diferència d’uns 50.000 km.
Quan coincideix la lluna plena amb la zona més propera al perigeu és quan hi ha una superlluna. En aquests casos la Lluna es veu una mica més grossa i més brillant que la resta de l’any, tot i que costa percebre-ho a simple vista si no es compara amb l’observació del satèl·lit quan es troba, per exemple, a l’apogeu.
Es considera superlluna quan es troba a menys de 360.000 km de la Terra i la d’aquest 31 d’agost passarà a “només” 357.290 km de nosaltres, una distància menor que la de la superlluna de principis de mes.
Per tant, tot i que serà imperceptible respecte a la superlluna de fa un mes, aquesta serà una mica més grossa que l’anterior i, això sí, perceptiblement més grossa que una lluna plena habitual.
En realitat, no serà blava
El fet que una lluna sigui considerada blava o no, no depèn precisament del color. Perquè una lluna (o superlluna en aquest cas, atesa la seva relativa proximitat) es pugui considerar blava, cal que sigui la segona lluna plena en un mateix mes, un fet que passa aproximadament cada dos anys i mig i que no es tornarà a repetir fins al maig del 2026 (aleshores amb llunes plenes l’1 i el 31).
Així, la superlluna blava d’aquest agost la veurem exactament com l’anterior lluna plena d’aquest agost, que també va ser plena i superlluna. Això, sempre que els núvols ho permetin.
La superlluna blava es podrà començar a veure mirant cap a mar (ESE) poc abans de les 21 h, que és quan sortirà per l’horitzó.
Ja hem perdut dues hores exactes de sol
A ningú no se li escapa ja en aquest punt de l’estiu que els dies s’han escurçat notablement.
Tant és així que l’endemà de la superlluna blava (el dia 31) serà el dia en què, oficialment, haurem perdut dues hores senceres respecte del solstici d’estiu.
De les 15 hores i 10 minuts de sol del 21 de juny a les 13 hores i 10 minuts d’aquest 31 d’agost. Aquest dijous el sol sortirà a les 7.16 h i es pondrà a les 20.26 h i haurem perdut una hora de sol al matí i una altra al vespre.
A l’equinocci de tardor (23 setembre) haurem perdut una tercera hora i estarem a mig camí entre el solstici d’estiu i el d’hivern. El canvi horari cap a l’horari d’hivern no arribarà fins al 29 d’octubre.
