Una mica de divulgació i pedagogia meteorològiques per explicar les semblances i les diferències entre dos elements de l’atmosfera que ens porten inestabilitat.
Un solc és una regió de l’atmosfera en què hi ha un despenjament d’aire fred i amb pressions més baixes, de tal manera que als mapes a 500 hPa (5.500 metres) apareix en forma de V. A la part davantera d’aquesta regió en forma de vall, l’aire puja, esdevé més humit i en conseqüència, és el sector en què es formen núvols i ruixats. Per tant, és la zona sempre més activa i on hi pot haver tempestes i més inestabilitat.
A la part posterior, l’aire baixa, de tal manera que després del pas d’un solc o tàlveg entra vent i l’atmosfera es neteja de núvols perquè l’aire tendeix a ser més sec. Tot i així, després del pas de la branca ascendent d’un solc i que travessi el sector descendent, es poden generar ruixats, en funció de l’aire fred en altura. Una altra manera de dir solc és tàlveg.
En el cas dels solcs o tàlvegs hi ha una configuració en què el corrent en jet s’ondula i serpenteja, però no acaba estrangulant l’aire fred com per provocar una baixa tancada o una depressió aïllada a nivells alts (DANA o gota freda). Així doncs, els solcs són la conseqüència directa d’un estrangulament de l’aire fred provocat per una ondulació del “jet stream”.
Una borrasca o pertorbació és un centre d’acció marcat per les baixes pressions i es veuen reflectides en els mapes del temps amb isòbares concèntriques que es mouen en el sentit contrari a les agulles del rellotge a l’hemisferi nord i de tal manera que la pressió disminueix a mesura que ens acostem al centre de la baixa. És una regió atmosfèrica on es produeixen moviments ascendents de l’aire, que es condensa, forma núvols i deixa precipitacions.
Similituds: efectes, mecanisme i existència de fronts
Així doncs, la semblança principal entre un solc i una borrasca és l’efecte meteorològic que provoquen: núvols, precipitacions i en definitiva, inestabilitat.
Una segona semblança és el mecanisme del moviment ascendent de les masses d’aire: en un solc es produeix a la seva part davantera o branca ascendent, mentre que en una borrasca es produeix de forma concèntrica al centre de la baixa pressió.
En tercer lloc, tant els solcs com les borrasques poden tenir fronts associats, de tal manera que es forma una línia o zona de nuvolositat ben definida que separa la massa d’aire de característiques diferenciades.
Diferències: forma, presència d’aire fred i durada
Pel que fa a les diferències, en primer lloc cal destacar-ne la morfologia. Un solc es visualitza en el satèl·lit com una massa de núvols allargassada, mentre que una borrasca té una aparença més d’ensaïmada, en què la massa de núvols gira de forma concèntrica a l’entorn del nucli de la pertorbació, que apareix generalment lliure de núvols.
En segon lloc, un solc requereix aire fred que es despengi per poder-se gestar, de tal manera que l’existència d’aire fred és imprescindible. En canvi, una borrasca no sempre necessita aire fred per formar-se, sinó que també hi ha borrasques tropicals que es formen a causa de l’aire càlid, que és menys dens i tendeix a produir moviments verticals cap amunt.
De fet, les baixes pressions tèrmiques o relatives són un tipus de situació meteorològica provocada per les altes temperatures en zones continentals en què no hi ha gens d’aire fred en altura.
En tercer lloc, una diferència en relació amb el temps cronològic de durada. Un tàlveg o solc sol produir un canvi de temps més brusc i més ràpid, mentre que una borrasca té un període temporal una mica més allargat en el temps. Així doncs, un solc té més dinamisme atmosfèric que una pertorbació.
