El pas del temporal Filomena va causar la mort de centenars d’exemplars de roquerol a causa del fred i la manca d’aliment.
Com són els roquerols?
El roquerol (“Ptyonoprogne rupestris”) és un ocell que pertany a la mateixa família d’orenetes tan populars i conegudes com l’oreneta vulgar o l’oreneta cuablanca.
Una diferència que els separa és el fet que el roquerol no marxa a la tardor cap a l’Àfrica, malgrat que convé recordar que hi ha casos d’oreneta cuablanca o vulgar que poden passar l’hivern cap al sud de la península, i excepcionalment al sud de Catalunya.
El roquerol té una mida similar a l’oreneta cuablanca, uns 15 cm. El plomatge en general és marronós, tot i que la zona inferior és molt més clara i presenta unes taques blanques a la cua.
El roquerol, com les orenetes, s’alimenta d’insectes que captura en ple vol. Convé diferenciar orenetes de falciots, tot i tenir un estil de vida similar. Els falciots volen sense aturador i no es poden considerar orenetes: evolutivament n’estan molt separades.
On viuen? El perquè de la concentració hivernal al litoral
El roquerol nia sobretot en zones rocoses, tal com indica el seu nom.
Marc Illa, anellador expert de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), explica que el roquerol és abundant al Pirineu i en zones de muntanya, però que també s’ha vist que pot criar en estructures artificials com ponts o certs edificis, fins i tot de terra baixa.
De fet, i en aquest sentit, hi ha registres de nidificació del roquerol a la Sagrada Família de Barcelona, on les parets de la basílica serien idònies pel fet d’assemblar-se a un roquissar.
Segons Illa, en els darrers anys s’ha detectat una certa expansió del roquerol a escala europea, una expansió poblacional. S’està veient que ha començat a deixar les zones més estrictes de muntanya del Pirineu i que comença a colonitzar zones més baixes com seria el cas de Barcelona, on hi ha arribat a criar. També s’ha notat un augment dels hivernants.
El roquerol és present tot l’any a Catalunya, i en referència a això cal destacar que hi ha poblacions residents -presents tot l’any al mateix indret-, però també n’hi ha que fan moviments altitudinals. Aquestes segones, quan arriba el bon temps es desplacen des de la terra baixa o la costa a zones de roca de muntanya o del Pirineu, on crien. Quan arriba el fred baixen novament cap a les valls, els cursos fluvials o el litoral.
A banda, afegeix l’ornitòleg que també hi ha roquerols que poden fer moviments de curta distància. És el cas de poblacions que crien a zones de França, l’interior d’Europa, el nord d’Itàlia o els Alps, els quals a l’hivern poden desplaçar-se cap al nostre litoral.
El roquerol a l’hivern és una espècie molt abundant al Delta de l’Ebre, però a l’estiu no n’hi ha perquè no hi ha ambients de roca
A Barcelona i en sectors de la costa en podem trobar alguns exemplars a l’estiu (els que crien en estructures artificials), però se’n veuen sobretot a l’hivern, quan arriben els hivernants de les muntanyes.
El fet de per què a l’hivern busquen el litoral o zones baixes és bàsicament perquè allí poden trobar-hi insectes amb certa facilitat. Això, però, sempre que el fred no sigui excessiu ni massa persistent.
El perquè de la gran mortalitat de roquerols associada al pas del temporal Filomena
L’episodi de fred persistent des del Dia de Nadal fins als volts de Reis es va veure agreujat per l’arribada de la borrasca Filomena, que va anar associada a neu en zones poc habituals del sud i l’interior de Catalunya, a fortes ventades i a fred encara molt intens arreu.
Segons explica Marc Illa, quan les temperatures màximes són molt baixes durant molts dies seguits, els insectes voladors no poden estar actius. Això fa que els ocells insectívors com el roquerol no puguin alimentar-se i que acabin perdent molt de pes. “La condició física dolenta, sumat al fred intens i persistent, van implicar la mort d’algues poblacions de roquerol”.
Centenars d’exemplars morts
El pas del Filomena va suposar la mort de centenars d’individus arreu del país, sobretot a la costa, on van trobar-ne agrupacions de molts individus, tots sense vida.
Els roquerols tendeixen a fer grans agrupacions per tal de mantenir la temperatura quan les temperatures són baixes (dormidors). Els experts creuen que els grups més afectats van ser aquells que dormien i s’alimentaven en indrets ni gaire bons, ni gaire ben resguardats.
A Tarragona, a tall d’exemple, se’n van trobar grups de més de 100 individus.
Primers resultats de l’estudi dels exemplars recollits
Arran de la detecció de nombrosos exemplars, es va fer una crida a través de les xarxes socials perquè els aficionats registressin a través del portal Ornitho.cat els roquerols que trobessin morts i també, en la mesura que fos possible, que els fessin arribar als agents rurals.
Els exemplars recollits s’estan estudiant i analitzant actualment al Museu de Zoologia de Barcelona. Malgrat que l’estudi encara no ha finalitzat, ja s’han pogut extreure algunes dades i hipòtesis interessants que explicarien les morts sobretot dels exemplars més petits i també dels més joves.
S’ha vist que els roquerols morts tenien un pes un 35 % per sota la mitjana, per tant, poques reserves per afrontar el fred.
Segons Illa, estudis similars fets amb d’altres espècies han trobat també efectes sobre els exemplars més asimètrics (amb una ala més llarga que una altra, o la cua, etc.), que poden tenir més problemes per volar, un fet que pot tenir relació amb un esdeveniment de selecció natural molt fort.
Els roquerols supervivents van recuperar el pes en pocs dies
Els joves i adults van perdre pes en la mateixa mesura, però els joves partien d’un punt més baix.
Marc Illa explica que, respecte a la recuperació de pes després del pas del temporal, tenen dades interessants procedents d’un dormidor de roquerols de Manresa, on en van capturar i mesurar diversos exemplars abans i després del pas de la borrasca Filomena.
Les mesures van permetre comprovar que els roquerols van perdre pes durant la fredorada, però van recuperar-lo pes molt ràpidament després. En qüestió de tan sols una setmana van assolir el pes que tenien al desembre.
Una nova fredorada no hauria de tenir conseqüències, tret que fos especialment intensa, això seria perquè els roquerols supervivents ja estan totalment recuperats de la pèrdua de pes.
Quant de temps trigarà la població de roquerols a recuperar-se de la mortalitat?
El factor grup (mortaldat massiva) pot haver estat important en algunes zones concretes del territori perquè allí n’ha desaparegut una bona part o tota la població hivernant. Aquí els experts creuen que podrien trigar temps a recuperar-se, fins i tot diversos anys.
Els resultats de les analítiques permetran saber si realment la mortaldat ha estat molt superior en joves que en adults reproductors. Si finalment fos així, això suposaria que les conseqüències no fossin tan greus ja que els adults es tornarien a reproduir i, en breu, se’n podria restablir la població.
