Imatge de Collserola amb neu el 20 de març del 2018

Filomena, la borrasca batejada dimarts per l’AEMET està deixant un temporal de neu històric a molts indrets del centre i est peninsular i ha arribat amb puntualitat aquesta matinada a Catalunya.

situació prevista pel model GFS aquesta nit de dissabte a diumenge. font: wetterzentrale

Aquesta baixa està deixant nevades històriques a molts punts del centre i l’interior oriental de la península Ibèrica.

Ara mateix es troba cap a l’est del País Valencià després de d’haver creuat l’estret de Gibraltar i el mar d’Alborán. Aquesta nit és probable que formi una baixa tancada sobre les illes Balears.

Nevades importants de la serralada prelitoral cap a l’interior

L’arribada de la Filomena a Catalunya ha provocat la interacció o barreja entre dues masses d’aire: una humida i inestable que causarà la precipitació, i la freda, que convertirà la precipitació en neu.

La nevada està caient amb força i deixant gruixos ja significatius a l’interior de les Terres de l’Ebre, amb cotes que es troben al voltant dels 200 metres o puntualment a nivell de mar. De moment ja s’acumulen gairebé dos pams de neu als Ports o 23 cms a Vilalba dels Arcs. Es preveu que en punts de la Terra Alta i Els Ports puguin acumular-se més de 80 cms de neu.

El Prelitoral de Tarragona també està quedant totalment blanc, amb cotes de neu que pugen fins els 400/500 metres. És un dels sectors del país que més gruix acumularà després dels Ports. Cap al Montsant, Prades i Conca de Barberà es podran acumular fins a 50 cms de neu en tot l’episodi. De moment, ja s’acumulen fins a 20 cms en alguns sectors.

En tercer lloc d’aquest recorregut ‘territorial‘ trobem l’interior de les comarques de Girona. Entre la Serralada Transversal i el Montseny passant per les Guilleries i el Collsacabra la nevada també està sent important. En aquests sectors es podrien acumular més de 30 cms de neu en tot l’episodi.

A la Catalunya Central ha nevat durant la matinada a molts punts però ara la cota de neu ha pujat i ja es troba al voltant dels 500/600 metres. S’han acumulat fins a 15 cms en alguns punts altívols.

A les comarques de Lleida també ha començat a nevar durant la nit i, a diferència de la Catalunya Central, s’ha mantingut la cota de neu bastantbaixa. La inèrcia d’aire fred emmagatzemat durant últims dies impedeix que l’aire més temperat pugui fer-hi lloc. A més, l’aire fred canalitzat per tota la Vall de l’Ebre a les capes baixes ha mantingut la cota de neu entorn els 100/200 metres en aquestes comarques de ponent. Els gruixos provisionals oscil·len entre els 5 i els 10 cms.

La neu també ha arribat al Pirineu i Prepirineu, especialment als sectors exposats al flux marítim del sud-est. Un exemple són punts del Berguedà, Ripollès i la Cerdanya, especialment la zona de la Tossa d’Alp i el Cadí-Moixeró. A La Molina ja sumen 30 cms de neu nova.

Neu de matinada a la serralada litoral

Aquesta matinada hem tingut una mica de neu per sobre dels 200-300 metres i ha arribat a enfarinar una mica. Ha coincidit el moment d’arribada de la precipitació amb aire molt fred en alçada.

A partir de les 8/9 del matí, la massa temperada i humida ha guanyat la partida al sector central de la serralada litoral i ha convertit la neu en pluja a totes les cotes. Tot i així, als cims del Massís del Garraf, l’Ordal i el Montnegre Corredor encara hi està aguantant la precipitació en forma de neu. És poc probable tornar a veure a nevar a Collserola, ja que la cota de neu es mantindrà al voltant dels 600/700 metres.

Quins factors influeixen en el pronòstic de cotes de neu?

Aquest primer temporal del 2021 es tracta d’una situació en la que parlar de cotes de neu és molt complicat en un territori com el nostre, amb una orografia molt marcada. Així doncs, hi ha més aire fred cap a les Terres de l’Ebre, on la cota se situa al voltant 100 metres o puntualment a nivell de mar.

Però hi ha diferents factors que poden implicar una persistència de la nevada a cotes molt més baixes que les pronosticades pels models numèrics

El primer és la persistència de la precipitació, que fa caure més l’aire fred de capes mitjanes i altes.

El segon element és l’encavalcament de la massa de núvols sobre un territori extremadament fred, amb molt d’aire fred captiu a les capes baixes troposfèriques. Aquest fet implica una inèrcia molt freda que no permet que la massa més temperada guanyés la partida.

Malgrat tot, aquest encavalcament s’entreveu cap a l’interior, mentre que a la costa la massa d’aire humida i temperada té un pes important.

I en tercer lloc: vents catabàtics des de l’interior cap a la costa en el moment de les precipitacions. Aquests vents evacuen l’aire fred i el fan fluir des de les zones més fredes cap als sectors menys freds. Aquest flux de vent a capes baixes a vegades manté la temperatura molt més baixa que la pronosticada en els models numèrics. Aquest fet, tal com comenta l’Eliseu Vilaclara, director del Servei Meteorològic de Catalunya, es produeix quan es tanca una baixa a prop.