La contaminació a Barcelona no s’acumula de la mateixa manera a tota la ciutat i, a vegades, els espais a tocar de les vies de trànsit no són necessàriament els més contaminats. La ventilació i els corrents d’aire dels carrers són claus a l’hora de determinar en quins punts s’acumula més pol·lució. Per exemple, el carrer de Balmes, amb cinc carrils, no és dels més contaminats. El seu sentit vertical facilita que corri l’aire i les partícules es dispersen.

Les places “negres” de Barcelona

L’investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia de la UAB, JosepAnton Morguí, assenyala que l’Eixample és la zona més contaminada de Barcelona, tot i que el grau de contaminació es pot dividir en tres franges. Una zona nord, de la travessera de Dalt a Còrsega, menys contaminada; la més problemàtica, la zona central, de Còrsega a la Gran Via, amb l’aire menys net de tots; i la zona sud, fins al front marítim, on torna a millorar-ne la qualitat.

Mapa de contaminació a Barcelona

Dos dels punts negres de Barcelona són la plaça d’Urquinaona i Lesseps, on, explica Morguí, conflueixen alguns dels carrers amb més trànsit de la ciutat, com la via Laietana o la ronda de Sant Pere. A més d’acumular-se contaminació, els vianants s’hi han d’estar molta estona per travessar-les per la quantitat de semàfors que hi ha.

Segons Morguí, no sempre tenir un parc a prop implica tenir menys contaminació. Un exemple és l’Estació del Nord, on l’entramat d’edificis i carrers no facilita el moviment del vent i, per tant, l’aire contaminat s’hi queda més temps, malgrat tenir el Parc de la Ciutadella a prop.

La plaça del Doctor Andreu, un oasi d’aire net

La plaça del Doctor Andreu, a Sant Gervasi – la Bonanova, és un espai molt ventilat i un dels punts de la ciutat amb l’aire més net. Precisament, la zona alta de la ciutat, al voltant dels set turons, és la part més ben ventilada, fet que permet dispersar amb més facilitat la contaminació.

Tenir en compte l’urbanisme és important per reduir la contaminació

JosepAnton Morguí subratlla la importància de l’urbanisme en clau de reduir l’impacte de la contaminació en la salut de les persones. S’haurien de prendre decisions més enllà de barris i districtes i, en canvi, tenir en compte les àrees climàtiques de la ciutat. Quins són els punts amb més temperatura, els més humits, etc.