Si us diem que no plou el mateix a tots els barris de Barcelona, de ben segur que us sorprendrà ben poc. En un sectors del terme municipal la precipitació acostuma a ser més abundant que en d’altres.
Hi ha situacions en què els registres de pluja són força homogenis, especialment quan passa un front. Per contra, la irregularitat es fa manifesta en episodis de xàfecs i tempestes. De vegades, en un mateix dia hi pot haver barris on amb prou feines cauen quatre gotes mentre que, en d’altres, hi pot haver fet un veritable aiguat. Una bona mostra d’això és, per exemple, “la tempesta del segle“.
El mapa de sota, del Servei Meteorològic de Catalunya, mostra la precipitació mitjana anual segons les dades de les estacions meteorològiques automàtiques, les manuals i les històriques per al període 1971-2018. Es tracta d’un camp interpolat per a una malla d’un quilòmetre de resolució.
Collserola, on acostuma a ploure més
Sens dubte, la zona alta de Barcelona és on més sol ploure. A l’extrem nord de Sarrià – Sant Gervasi i de les Corts i a l’oest d’Horta-Guinardó, just on es troba la serra de Collserola, hi solen caure més de 600 l/m² anuals.
El punt més plujós, segons el mapa, se situa a la capçalera del Sot de la Cua del Bacallà, el torrent que aporta les seves aigües al pantà de Vallvidrera. En aquesta zona s’hi recullen al voltant de 640 l/m². Supera, per tant, els 620 l/m² de l’Observatori Fabra.
El mínim de pluja, entre Nou Barris i Sant Martí
A l’altre costat de la balança hi ha punts de Nou Barris i de l’oest de Sant Martí. Justament aquí és on hi ha els barris amb menys pluja de Barcelona, on al cap de l’any s’hi acumulen menys de 530 l/m².
La diferència de les zones més eixutes del terme municipal respecte a les més plujoses supera els 100 l/m² de diferència. És una xifra molt rellevant, tenint en compte que amb prou feines les separen vuit o nou quilòmetres.
Del Besòs al Llobregat, de menys pluja a més
Del mapa també crida l’atenció el gradient de pluja que hi ha entre el sector Besòs i el sector Llobregat. A mesura que ens desplacem cap a l’oest, la quantitat de pluja anual acumulada augmenta.
Mentre que a la meitat occidental de la ciutat s’hi acumulen més de 550 l/m² a l’any, a la meitat est el registre és inferior. El mínim es troba a la riba dreta del Besòs, ja que si enfilem cap al nord del Barcelonès, cap a Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, la precipitació mitjana anual remunta fins a superar els 580 l/m² a la falda de la serralada de Marina.
Al Llobregat, la precipitació mitjana anual va augmentant de manera progressiva fins als contraforts del massís del Garraf. En aquesta zona, més enllà de l’aeroport de Barcelona-el Prat, de mitjana al cap de l’any s’hi acumulen més de 610 l/m².
L’orografia té un paper clau en la distribució de la pluja
El relleu té un paper molt rellevant a l’hora d’afavorir una major pluviometria. En això no hi ha cap mena de dubte.
Quan el vent de component marítim, carregat d’humitat, topa amb Collserola, es veu obligat a remuntar-la. Això provoca un refredament de l’aire i, al mateix temps, que el vapor d’aigua es condensi. Aquest procés afavoreix la formació de núvols i que la precipitació sigui més abundant en aquest sector que no pas en àrees properes.
Passa el mateix a la resta de serres del voltant, com el massís del Garraf i la serralada de Marina, on també hi ha màxims pluviomètrics.
