travessar carrer aigua

Quan plou amb força, ràpidament els carrers s’omplen d’aigua. Encara que sovint no sembla perillós travessar-los i aparentment és només una petita aventura, el cert és que no cal gaire més de mig pam d’aigua perquè una persona pugui perdre l’equilibri, relliscar i prendre mal.

Precisament, per poder conèixer en quines situacions augmenta el perill dels vianants de relliscar, la UPC va liderar un experiment per estudiar-ho. Va ser en el marc dels projectes BINGO i RESCUE, en els quals s’estudiava l’impacte del canvi climàtic i el risc dels vianants en inundacions pluvials urbanes, que es caracteritzen per un calat (que és el gruix de la làmina d’aigua) petit i una velocitat de l’aigua elevada.

Avís taronja per forta pluja a Barcelona aquest divendres, amb tempestes

L’experiment

Es va fer un experiment amb 26 persones d’edat, alçada i pes diferents que consistia a fer-les caminar per una rampa per on circulava un flux d’aigua. D’aquesta manera, els investigadors podien veure a partir de quina velocitat de l’aigua i del calat les persones perdien l’equilibri.

Eduardo Martínez-Gomariz, l’investigador de la UPC que va liderar l’estudi, destaca que “la gent no és conscient del que pot fer un pam d’aigua”. Explica que, en fer els assajos amb els participants, el primer era el més crític, perquè no s’esperaven que mig pam d’aigua pogués tenir tanta força. A mesura que les persones anaven repetint-lo, se sentien més segures i ja no queien amb tanta facilitat.

“Aparell elèctric” o “aparat elèctric”? Quines diferències hi ha?

Amb 10 centímetres d’aigua n’hi ha prou

Els resultats de l’experiment van demostrar que no cal ni gaire gruix d’aigua, ni tampoc que baixi a gran velocitat, perquè una persona pugui perdre l’estabilitat fins al punt de caure a terra.

De tots els assajos que es van fer, les caigudes es van produir sempre amb una velocitat de l’aigua superior als 1,9 m/s, que són encara no 7 km/h. És, aproximadament, la mateixa velocitat d’una persona que camina ràpid. A més, es va comprovar que n’hi havia prou amb un gruix de la làmina d’aigua de 10 centímetres per aconseguir fer caure una persona.

Gràfica en què es mostra la velocitat de l’aigua (eix horitzontal) i la profunditat de la làmina d’aigua (eix vertical) per als diversos casos en què les persones participants a l’experiment van perdre l’equilibri (cercles carbasses) o caure (punts vermells). Font: Martínez-Gomariz et al. (2016) / 10.1007/s11069-016-2242-z

Les xancletes, el calçat més perillós

L’assaig es va repetir per a diversos tipus de calçat: des de sabates de taló fins a botes d’aigua. Els resultats van ser clars: les xancletes són el calçat més perillós, ja que fan perdre l’equilibri de manera més ràpida.

No cal dir que davant d’aquesta mena de situacions, es porti el calçat que es porti, el més prudent és buscar aixopluc i esperar que disminueixi l’aigua.

En cotxes, les dimensions i el pes són clau

Es va fer el mateix experiment amb cotxes, això sí, a escala. La velocitat i el calat que fa falta perquè un cotxe estacionat comenci a ser arrossegat per l’aigua varia en funció de les dimensions i el pes del vehicle.

Per a un cotxe petit, només que hi hagi 40 cm d’aigua i que es desplaci a 1 m/s ja n’hi ha més que suficient. Si l’aigua baixa a més velocitat, la làmina d’aigua no cal que sigui tan gruixuda per desplaçar un cotxe, fins al punt que amb una velocitat de 2-3 m/s n’hi ha prou amb una làmina d’aigua de 20 cm.

Per a un cotxe mitjà, els llindars augmenten, com és d’esperar. Estaríem parlant d’un calat de 45-50 cm i una velocitat de poc més d’1 m/s o, si s’augmenta la velocitat de l’aigua als 3-4 m/s, d’un gruix de la làmina d’aigua de 20 cm.