margalló garraf
Margalló al vessant solell del Puig de l'Àliga (el Garraf)

Les palmeres són un arbre força present a Barcelona i en moltes poblacions costaneres. En general, es tracta d’un arbre que s’ha importat de latituds més baixes, però que pot viure perfectament en el clima mediterrani. Ara bé, sabíeu que hi ha un tipus de palmera que és autòctona de Catalunya i del conjunt d’Europa? Es tracta del margalló (“Chamaerops humilis”), l’única palmera europea.

Aquest tipus de palmera és força menuda, de tres o quatre metres d’alçària a tot estirar, si bé en general no arriba a ser tan alta. Les fulles són grosses, en forma de ventall, i surten per tot el tronc, des de la mateixa base. Es tracta d’una espècie molt resistent als incendis.

On podem trobar-la a Barcelona?

De margallons en podem veure a molts punts de Barcelona. És una espècie que s’ha utilitzat per posar-la als carrers en jardineres i escocells, però també en parcs. N’hi ha, per exemple, al carrer del Pintor Alsamora, a la plaça de les Palmeres, a la de Gaudí i a la de la Universitat.

Ara bé, a l’entorn natural, concretament a Collserola, no n’hi ha exemplars (si més no, de manera freqüent). Per trobar-ne passejant per la muntanya cal desplaçar-nos uns quilòmetres més al sud.

Palmeres de Barcelona: més d’una quinzena d’espècies en un mapa
Actualment hi ha 242.602 arbres a Barcelona, dels quals 11.385 són palmeres, un 4,7 % del total

El massís del Garraf, un lloc idoni per veure’n

L’hàbitat idoni per al margalló són zones obertes i assolellades i no gaire allunyades de la costa. Sobretot se sol trobar en regions costerudes i molt pedregoses i habitualment força eixutes.

L’entorn més proper de l’àmbit metropolità on se’n poden veure en plena natura és el massís del Garraf. Al conjunt de serres que separen el Garraf de l’Alt Penedès aquest tipus de palmera és força abundant i hi ha poblacions molt ufanoses. No cal fixar-se gaire per trobar-ne mentre es passeja pels camins.

De fet, del Garraf cap al sud, se’n poden veure a bona part de la costa peninsular fins al sud de Portugal. També n’hi ha al litoral de la Provença, a part de la costa occidental d’Itàlia, a Sardenya, a Sicília i al nord d’Àfrica. Es tracta, doncs, d’una espècie força estesa per la Mediterrània occidental.

Distribució del margalló. Font: Ministeri per a la Transició Ecològica

Espècie catalogada com a regulada des del 1984

Els incendis i l’explotació que es fa del margalló fan que al medi natural costi trobar-ne exemplars gaire grossos. Les fulles s’utilitzen, sobretot, per fer cistelles i cabassos artesanals.

Es tracta d’una espècie catalogada com a regulada per la Generalitat de Catalunya des del 1984. Això vol dir que per extreure margallons o per tallar-ne cal tenir una autorització prèvia del Departament de Medi Ambient.