A diferència del futur incert dels horts urbans de la ciutat —que ja no poden regar amb aigua potable per l’emergència per sequera— els pagesos de La Ponderosa respiren una mica més tranquils. Les 6,5 hectàrees de terreny de cultiu de moment se salven de la restricció gràcies al fet que l’aigua amb la qual es reguen els horts, tant els de consum propi com els agrícoles, arriba del rec Comtal.
En les noves mesures per fer front a la sequera, la Generalitat estableixen la reducció de la dotació de reg agrícola en un 80 % o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades. Ara bé, segons Carles Zaragoza Zaragoza, un dels dos únics pagesos que viuen de l’agricultura a Barcelona, a La Ponderosa no pateixen per l’aigua perquè tenen el rec Comtal a tocar i, a més, fa molts anys que en el seu cas va implementar el reg gota a gota per optimitzar al màxim el recurs hídric.
De les cinc hectàrees que fa el terreny agrícola de La Ponderosa, la família Ortuño en conrea tres i en Carles Zaragoza dues. La resta de petits horts de la zona, de propietat municipal, són per al consum propi i estan en mans de les mateixes famílies des de fa més de 40 anys. També reguen gràcies al rec Comtal.
El pagès de Barcelona secunda les protestes d’arreu de Catalunya
Carles Zaragoza Zaragoza no s’ha unit físicament a les protestes convocades, però secunda la protesta dels seus companys de professió. Zaragoza explica que li falta poc per jubilar-se però lamenta que alguns companys de l’escola del seu fill van fer mofa de la seva feina i en ocasions no li han pagat el que realment val el que conrea.
El rec Comtal, història viva de Barcelona
Ara fa un any, el govern municipal anterior va anunciar un pla per recuperar i conservar el rec Comtal. De fet, l’únic tram d’aquesta sèquia de reg mil·lenària que manté el seu ús és el que discorre entre Montcada i Reixac i Vallbona, on es troba La Ponderosa. En aquest tram del canal, el Consorci del Besòs té en marxa un projecte d’arranjament i recuperació de la biodiversitat i la consolidació d’un camí lateral per a vianants i ciclistes entre Vallbona i la Trinitat Vella amb un pressupost de 3,8 milions d’euros dels fons europeus Next Generation.
