Milers de persones del sector agrari i ramader de tot Catalunya han protestat aquest dimarts per la greu situació de la pagesia. Han fet diversos talls i marxes lentes arreu del país i aquest dimecres les mobilitzacions es traslladaran a la capital, a Barcelona. Els agricultors de Lleida, la Catalunya Central, Tarragona i Girona faran nit a la carretera i sortiran de bon matí cap a la ciutat. Al ‘bàsics’, de betevé, n’hem parlat amb Pere Miquel, pagès al Parc Agrari del Baix Llobregat, i Miquel Riera, de Palafolls.
Els dos han explicat que, tot i que la seva realitat és diferent, comparteixen la queixa dels seus companys. Els motius del malestar són, entre d’altres, l’increment del cost de producció, els baixos preus que els paguen, la nova política agrària comuna i la manca de control en les importacions. Pere Miquel és la cinquena generació amb parada a la Boqueria, on venen el que recullen des del 1877: “Les autoritats sempre han tingut poc respecte amb els pagesos”, ha etzibat.
Per la seva banda, Miquel Riera ha insistit en la falta de control de les importacions. Ha dit que per a ells la normativa és molt estricta i es queixa que no sigui així per al producte que prové de fora de la Unió Europea: “Surt més barat, però fan servir uns pesticides que a Europa estan prohibits”. A més, recalca, l’excedent d’aquests indrets es ven a Mercabarna i fa que el preu s’enfonsi. Riera recorda que el consum d’aquest producte pot ser perjudicial per a la salut i reclama a Mercabarna que l’analitzi.
“Barcelona no és conscient del problema que tenim”
Per tot plegat, tant un com l’altre reclamen l’atenció dels barcelonins, perquè “siguin conscients del que tenen al seu voltant”. Segons Riera, el sector és “precari” i això cal revertir-ho: “Si desapareixem nosaltres, només hi ha un model, el de supermercat. I això és el que volem?”. Aquest escenari suposaria “perdre la sobirania d’escollir allò que volem menjar” i demana a la societat que sigui conscient de què passaria si no hi fossin: “Controlem el territori, tenim la petjada CO2 zero, coneixem el producte… Si volem seguretat alimentària, en tindrem amb la producció que es faci a Catalunya”.
Pel que fa a la sequera, que els afecta a tots, a la banda del Maresme pateixen per quan arribin a la fase 3 d’emergència, perquè només podran abastir-se amb els seus pous. Pere Miquel és contundent en aquesta qüestió: “Només són queixes i en els últims 20 anys no s’han posat solucions”. Malgrat tot, és optimista: “Ens en sortirem, que consti”, ha conclòs.
