Ricardo Ramos
és ornitòleg i gran coneixedor del Parc de Diagonal Mar. En fa seguiment de les aus que hi habiten des que es va inaugurar, ara fa 18 anys. Des de llavors i fins ara ha arribat a comptabilitzar fins a 162 espècies diferents, les quals l’han motivat a publicar fins i tot un llibre: ‘‘Les aus del Parc de Diagonal Mar’.
Les seves observacions naturalistes d’aquests dies l’han permès adonar-se d’un comportament realment curiós, d’una au en concret, davant l’incivisme que pot suposar tirar petards en un espai natural com el Parc de Diagonal Mar.
Ramos explica que algunes persones —sobretot mares o pares amb nens— han tirat petards dins el recinte del Parc de Diagonal. Cada petard feia que totes les aus (gavines de potes grogues, coloms, pardals…), habituals a l’estany, marxessin volant esparverades: “Fugien totes excepte una: la gavina corsa“, destaca.
La gavina corsa (“Larus audouinii”) és una espècie amenaçada que també és present al litoral català des de fa pocs anys, principalment a l’estiu. Es tracta d’una au marina amenaçada a escala mundial.
Ramos explica que la gavina corsa no reaccionava ni tan sols davant el vol de les altres aus: “Restava sola a la làmina d’aigua, com preguntant-se què estava passant”. L’ornitòleg destaca que va observar aquest patró en diversos exemplars. L’explicació que hi dona és que potser aquestes aus no associïn els petards amb la detonació d’una arma pel fet que criïn en espais portuaris, on els sorolls curiosos no els sorprenen pel fet de ser habituals.
El confinament ha afavorit només en part la nidificació d’algunes espècies
El confinament i l’accés parcial al Parc de Diagonal Mar, així com una primavera plujosa la qual ha afavorit de retruc la naturalització de l’entorn de l’estany, han facilitat en part la nidificació d’algunes espècies d’aus després de molts anys.
També ha estat molt important l’existència d’aigua a l’estany així com el paper protector dels jardiners del Parc de Diagonal Mar, els quals han limitat l’accés al públic en diferents punts per tal de garantir la tranquil·litat necessària als ocells.
Aquest ha estat el cas, per exemple, de l’ànec collverd, el qual feia uns 10 anys que no podia criar a l’estany en concret. El buidatge anual de l’estany, que es fa des de l’any 2010, ho havia impedit.
L’ànec collverd no ha estat l’única espècie que ha pogut criar després de molts anys sense fer-ho. També ho ha fet la polla d’aigua, set anys després de l’últim cop. En aquest sentit cal destacar també el retorn de les oques a Diagonal Mar.
La problemàtica del Parc de Diagonal Mar
Ara fa uns anys les aus ja criaven de forma habitual al Parc de Diagonal Mar. Una de les raons principals, segons explica Ricardo Ramos, era pel fet que el nivell de la làmina d’aigua de l’estany era l’adequat, és a dir, es mantenia per damunt les passarel·les de ciment existents, i pel fet que no es buidava anualment, com passa actualment.
El buidatge anual de l’estany per tal de netejar-ne el fons sol fer-se a principis d’hivern. Aquest coincideix amb l’inici de l’època reproductora d’algunes aus com el collverd o la polla d’aigua. Això implica que moltes aus ja no es reprodueixin i hagin desaparegut d’aquest parc.
Una altra greu problemàtica és l’incivisme d’algunes persones, que deixen lliures els gossos. Això afecta molt negativament les aus del Parc de Diagonal Mar, ja que acostumen a entrar a l’aigua o al voral del llac i espanten i foragiten les aus. El nivell de la làmina d’aigua sovint és massa baix i facilita, de retruc, l’accés d’algunes persones a l’aigua.
