Anotar mínimes tropicals —superiors als 20 graus— és un clàssic de l’estiu a Barcelona, al litoral o al prelitoral. Al Pirineu, en canvi, és un fet excepcional, tant que molts observatoris de fons de vall amb molts anys de registres no n’han viscut mai cap. Fins i tot en plena onada de calor les valls se’n solen salvar de les altes temperatures nocturnes, no en canvi les cotes mitjanes de les muntanyes.
Mínimes pròximes als 20 graus als Pirineus
Aquesta matinada l’estació meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya de Guardiola de Berguedà ha registrat una temperatura mínima de 18,8 ºC. En cas que abans de la mitjanit el termòmetre no acabi baixant d’aquesta marca, suposaria la temperatura mínima més elevada d’aquest observatori en un mes de juny des de la seva instal·lació, l’any 2005. Aquest valor quedaria tan sols cinc dècimes per sota el rècord històric de l’agost del 2006.
D’altres registres anormalment suaus d’aquesta matinada als Pirineus, i zones pròximes, han estat els 16 ºC a la Torre de Capdella, els gairebé 17 ºC de Puigcerdà, 18 ºC a la Seu d’Urgell i Sort, 19 ºC a Olot, Berga i Bagà, 20 ºC a Tremp, 20 ºC a Vic o 21 ºC a Coll de Nargó.
Mínimes més altes a les valls pirinenques que durant l’onada de calor històrica del juny del 2019
Ara fa un any diversos observatoris de l’interior del país van registrar la temperatura màxima més elevada de les seva sèrie històrica a causa d’una onada de calor insòlita. La calor va ser extrema també als Pirineus i els Prepirineus, rècord en alguns casos: a Guardiola de Berguedà, a tall d’exemple, van anotar 39,5 ºC de màxima el 28 de juny,
En el cas de Guardiola de Berguedà, tot i fregar els 40 graus de dia, la mínima va ser de només 13,3 ºC el dia 28, i de 13,6 el dia 29 de juny.
A cotes mitjanes de les muntanyes, per contra, sí que van anotar mínimes nocturnes tropicals, o tòrrides, en aquella ocasió: 21 graus a Gisclareny (1.400 m), 26 graus de mínima al Santuari de Queralt (1.200 m), 24 graus al Montsec d’Ares (1.572 m) o 17 graus al cim de la Tosa, a 2.500 metres d’altitud.
L’explicació de la fresca nocturna al fons de les valls enmig d’una onada de calor històrica va ser el cel serè de les nits i la baixa humitat ambiental, que van facilitar el descens tèrmic en aquests indrets. L’aire fresc, més dens i pesat, es va col·locar a les fondalades de matinada. A les muntanyes, però, la bombolla africana d’aire calent va bloquejar el descens del termòmetre.
El paper dels núvols en el refredament nocturn
La raó de les mínimes tan càlides d’aquest darrer dia del mes de juny a les valls dels Pirineus i Prepirineus ha estat la presència de núvols baixos i i molta humitat. Aquest efecte té una relació directa amb l’intercanvi d’energia entre el terra i l’atmosfera.
Els núvols baixos no són exclusius de Barcelona o el litoral central avui. S’estenen terra endins fins al Ripollès, Berguedà o el Solsonès. Fa sol al Pirineu i en sectors de Ponent. Imatge actual Meteosat (Eumetsat/Sat24). https://t.co/IzcvvSItCK pic.twitter.com/ht3YcF3Iys
— btv el temps (@btveltemps) June 30, 2020
Convé recordar que durant el dia el sol (radiació d’ona curta) escalfa la superfície del terra. Posteriorment, l’energia acumulada aquí és emesa cap a l’atmosfera en forma de radiació infraroja (ona llarga). L’escalfor del terra, per tant, es va alliberant a poc a poc de nit i matinada.
Els gasos presents a l’atmosfera bloquegen, en part, aquesta radiació emesa pel terra. Si la humitat ambiental és molt elevada, i sobretot si el cel es manté tapat de núvols, aleshores el vapor d’aigua i les petites gotetes d’aigua dificulten l’alliberament d’aquesta energia. Fan “l’efecte tapadora”, és a dir, part d’aquesta radiació “rebota” en la base de la nuvolositat i torna cap al terra impedint que hi hagi un refredament més marcat de la temperatura que si el cel fos clar.
De dia, en canvi, passa a la inversa. Els núvols solen evitar que pugi, en certa mesura, la temperatura, ja que impedeixen l’arribada d’una part de la radiació solar al terra: una part l’absorbeixen, l’altra, la reflecteixen.
