El mes de setembre ens ha tornat a deixar un registre de temperatura mitjana més càlid del que seria habitual. Hem remuntar al Juny, per trobar un mes fresc. És l’excepció que confirma la norma. Els mesos freds són cada cop més complicats de veure i, també ho són els mesos que s’ajusten a la normalitat.
Quan la normalitat es converteix en l’excepció
I és que en un context inequívoc d’escalfament global, trobar mesos “normals”, que s’ajustin a la mitjana termomètrica es converteix cada vegada més en una petita utopia.
El maig de 2020 per exemple, va acabar finalment amb el rècord històric de temperatura mitjana en un mes de maig. 19,4 ºC que suposaven 0,3 ºC més que l’antic rècord, de l’any 2015.
El darrer mes “normal” l’hem d’anar a buscar al març i cal remuntar al novembre de 2019 per trobar un altre mes que s’ajusti a la normalitat.
Menys de la meitat de mesos s’ajusten a la mitjana
Trobar un mes normal és complicat. L’any passat, només el gener, l’abril i el novembre s’ajustaven a la mitjana climàtica amb una desviació positiva inferior a 1 ºC. Tres de 12. I enguany, només març (+0.6) i juny (-0.7) s’han ajustat a uns paràmetres de temperatura habitual. Dos de nou.
Però si allarguem la sèrie i analitzem els darrers 10 anys i comparem les dades obtingudes per l’Observatori Fabra amb la mitjana del període de referència 1981-2010, trobem que des de l’any 2010 només quatre de cada 10 mesos s’ajusten a la mitjana.
Concretament, prop d’un 41 % dels mesos (53 d’un total de 129 analitzats des del gener del 2010) es poden considerar normals, permetent una desviació d’un grau amunt i avall.
Els mesos freds, en perill d’extinció
Però la dada que més alarma és la manca de mesos freds. Mesos en què la temperatura mitjana ha quedat més d’un grau per sota de la mitjana climàtica i que, en el cas de l’Observatori Fabra, durant els darrers 10 anys només ha passat en 13 ocasions. Gairebé només un mes fred per any de mitjana.
De fet, el juny d’aquest 2020 , tot i ser més fred del normal, no ha arribat a assolir aquest 1ºC d’anomalia que l’hagués fet entrar en aquest grup selecte en el que cada vegada és més complicat entrar-hi.
I, a més a més, aquests mesos freds, estan concentrats gairebé tots durant el període 2010-2014, que n’acumula 10 dels 13 dels darrers 10 anys.
Des del 2015 només el setembre del 2017, el febrer del 2018 (amb diversos dies de neu a Barcelona) i el maig del 2019 queden per sota de forma clara respecte de la mitjana.
La calor, cada cop més present
En canvi, a l’altra banda de la balança, els mesos càlids, cada cop més nombrosos i que s’acosten al 50 % del total. Un percentatge que puja per sobre d’aquesta marca si analitzem estrictament els darrers cinc anys.
Els mesos càlids són, a més a més, els que tenen una desviació respecte de la mitjana més exagerada, que en alguns casos arriba a fregar els 4 ºC d’anomalia, sense anar gaire lluny, el febrer d’aquest present 2020.
I és que els mesos que tenen una desviació positiva superior als 2 ºC respecte de la mitjana en són ja un de cada quatre. Un percentatge que puja fins al 31 % si tenim en compte els darrers cinc anys.
Les dades
Període analitzat: gener 2010-setembre 2020
(Observatori Fabra)
- Mesos amb anomalies positives superiors als 2 ºC: 31 (24 %)
- Mesos amb anomalies positives superiors a 1 ºC: 30 (25 %)
- Mesos normals, amb una anomalia entre +1 i -1 ºC: 53 (41 %)
- Mesos amb anomalies negatives superiors a 1 ºC: 9 (7 %)
- Mesos amb anomalies negatives superiors a 2 ºC: 4 (3 %)
Període analitzat: gener 2015-setembre 2020 (
Observatori Fabra)
- Mesos amb anomalies positives superiors als 2 ºC: 21 (31 %)
- Mesos amb anomalies positives superiors a 1 ºC: 15 (25 %)
- Mesos normals, amb una anomalia entre +1 i -1 ºC: 27 (40 %)
- Mesos amb anomalies negatives superiors a 1 ºC: 2 (3 %)
- Mesos amb anomalies negatives superiors a 2 ºC: 1 (1 %)
