Aquest divendres la temperatura mínima ha estat clarament més freda en punts propers al Besòs i al Llobregat que no pas en poblacions del Prepirineu. Un exemple n’és la temperatura mínima a l’aeroport, al Zoo o al barri de la Verneda, amb només 2 ºC. Per contra, poblacions tradicionalment més fredes han tingut una temperatura mínima superior: Bagà (el Berguedà) amb 3 ºC, el coll de Nargó (l’Alt Urgell) amb 4 ºC, o a Santa Pau (la Garrotxa) amb 6 ºC.
Barcelona, ciutat entre rius que canalitzen l’aire fred
En situacions atmosfèriques encalmades és fàcil que les zones situades en fondalades acumulin l’aire fred de les capes baixes de l’atmosfera, perquè és més dens que el càlid. Llavors l’aire menys fred s’acumula a poblacions més elevades. És el que es coneix com a inversió tèrmica. En el cas de Barcelona, a més, els rius Besòs i Llobregat actuen de via de transport de l’aire fred que s’acumula a les valls del Vallès, mentre als barris més allunyats dels rius hi havia, aquest divendres, fins a cinc graus més.
El vent, determinant
A la inversió tèrmica se li suma el vent, que allà on ha bufat ha impedit que la temperatura mínima baixés gaire. És el cas d’algunes zones del Prepirineu i nord-est, on la mínima s’ha donat al voltant de la mitjanit i després ha anat pujant clarament amb un vent constant que en alguns casos ha arribat a superar els 60-70 km/h.
Contrast tèrmic entre el dia i la nit
Malgrat el fred de primera hora del dia, aquest divendres es preveu un ascens del termòmetre, amb valors màxims de fins a 16 ºC a la ciutat. De fet, fins diumenge es preveu hi haurà força clarianes i un ascens clar de la temperatura. També que hi hagi una pausa en referència a les nevades de les darreres jornades, que han deixat gruixos importants de neu a moltes comarques, fins i tot ben a prop de la ciutat.
A més, les ventades de nord que ens van afectar dijous, de fins a 71 km/h a la Zona Universitària, han propiciat que hi hagi molt bona visibilitat i que, a primera hora d’aquesta jornada, es pogués veure el perfil de Mallorca des de l’Observatori Fabra, tal com es veu a la imatge superior.
