L’hivern meteorològic està a punt d’acabar. Caldrà veure en quina posició queda, però tot fa pensar que entrarà a la llista dels més càlids, tant a Barcelona com a bona part d’Europa i en altres indrets de l’hemisferi nord.

De moment, pel que fa al febrer, l’Observatori Fabra ja va anotar la màxima més alta de la seva sèrie, 22,4 graus el dia 3, i ha superat en cinc ocasions la marca dels 20 graus, rècord també d’aquest observatori centenari. Caldrà veure si finalment la temperatura mitjana supera la del febrer del 1990, el més càlid que s’ha registrat mai.

Un febrer de rècords a Barcelona

La manca de fred d’aquest hivern no és un fet exclusiu a Catalunya, ho estan patint moltes regions de l’hemisferi nord. El gener, a tall d’exemple, va ser el més càlid a Europa des que hi ha registres, amb una temperatura 3,1 graus per sobre de la mitjana del període de referència 1981-2010.

Algunes de les causes d’aquest hivern excepcionalment suau

Sergi Gonzàlez

, predictor a l’AEMET i també en algunes de les campanyes d’aquesta agència a la base antàrtica Joan Carles I, explica que una de les causes de la manca de fred d’aquest hivern està relacionada amb comportament del vòrtex polar.

Un meteoròleg a l’Antàrtida

El vòrtex polar és un corrent de vents forts que hi ha al voltant dels pols, a gran altura, i que reté -encercla- l’aire fred al seu interior. El vòrtex és present als dos pols i acostuma a ser més fort durant els mesos hivernals. Enguany aquest vòrtex està mostrant una fortalesa de rècord.

Segons Sergi Gonzàlez, “el vòrtex reforçat genera menys ondulacions, és a dir, evita que les borrasques puguin afectar latituds inferiors, que circulin a latituds més altes, per damunt del Regne Unit”. Aquest fet, afegeix l’expert, “evita que les masses d’aire polar puguin afectar la nostra zona i que estiguem immersos en una massa més temperada, de característiques intertropicals”.

NOAA
Esquema d’un vòrtex polar reforçat respecte a un vòrtex lax. Font: NOAA

Si es produeix un escalfament a gran altura (a l’estratosfera) s’ha observat que aquest vòrtex es debilita, es torna més lax, un fet que afavoreix que es produeixin ondulacions del “jet stream”, un corrent situat també en altura i que dirigeix la trajectòria de les borrasques.

Quan el vòrtex polar és lax, aleshores es poden produir entrades d’aire molt fred en latituds mitjanes, o bé d’aire càlid en latituds més elevades.

Això explicaria, a tall d’exemple, les grans nevades del 2019 als EUA, o el fred i la neu a Barcelona del febrer del 2018, així com les onades de calor dels dos darrers estius a Europa.

Podem vincular el comportament del vòrtex polar d’aquest hivern amb el canvi climàtic?

Sergi Gonzàlez insisteix en el fet que d’entrada no ho podem atribuir tot al canvi climàtic: “Primer convé analitzar les dades; per tant, és prematur afirmar que l’anomalia d’aquest hivern sigui exclusivament causada per l’escalfament planetari”.

Malgrat això, afegeix que molts estudis indiquen actualment que el canvi climàtic podria fer augmentar la freqüència i la duració de les fases en les quals el vòrtex polar es debilita, per bé que aquests estudis encara no són conclusius.

En qualsevol cas, en un context de canvi climàtic sempre hi haurà variabilitat; és a dir, hi haurà anys més freds de l’habitual, però d’altres clarament més càlids. En conjunt la tendència serà de més anys càlids i de menys de freds.

Els efectes del vòrtex polar reforçat: més gel marí a l’Àrtic

Aquest hivern hi ha més superfície glaçada a l’Àrtic, l’extensió de gel marí és superior a la dels darrers deu anys però continua estant molt per sota del valor normal; és a dir, per sota de la mitjana del període de referència. Hi ha menys gel que a la primera dècada del segle XXI.

Extensió de gel marí a l’Àrtic a finals de febrer del 2020

A banda, cal tenir present una qüestió important, no s’ha de mirar només l’extensió, perquè bona part d’aquest gel actualment és molt prim, la capa glaçada és feble. Així doncs, el volum de gel es troba molt per sota la mitjana, ens trobem dins del top dels cinc pitjors anys amb menys volum de gel des que es van iniciar les mesures, l’any 1979.

Rècords de calor a l’Antàrtida

El dia 6 de febrer un termòmetre de la base argentina d’Esperanza va anotar una temperatura de 18,3 graus, la més alta que s’ha anotat mai aquí. El rècord anterior en territori continental era del 2015, amb 17,5 ºC. Aquesta base està emplaçada a l’extrem de la península Antàrtica, la llengua de terra que hi ha al nord de l’Antàrtida i que apunta cap a l’Amèrica del Sud. Es tracta d’una de les zones del Planeta més afectades per l’escalfament global.

El perquè d’aquests registres tan elevats es pot explicar pel fenomen del fogony; és a dir, pel vent reescalfat que acostuma a disparar a l’alça la temperatura en aquells sectors, a sotavent d’una gran serralada. Tot i que de fogony n’hi ha hagut i n’hi haurà sempre, el més preocupant, segons Sergi Gonzàlez, és que “la temperatura de base de la qual parteix va augmentant; per tant, cada cop és més probable que es produeixin rècords de temperatura”:

Per si això fos poc, tres dies després del rècord de la base argentina, un investigador brasiler assegurava que en un termòmetre instal·lat temporalment a l’illa propera (Seymour) havia anotat 20,8 ºC.  Els dos rècords de temperatura encara no han estat confirmats per l’Organització Meteorològica Mundial, però s’intueix que probablement només confirmin el primer.

El canvi climàtic està afectant també l’Antàrtida?

L’Antàrtida és un gran continent, la seva extensió és superior a la d’Europa, i, per tant, no es pot tractar climàticament com si fos una sola unitat.

Convé diferenciar la península Antàrtica i l’Antàrtida occidental, regions molt afectades per l’escalfament des de mitjans del segle passat, de l’Antàrtida oriental, més aïllada i més al marge de l’increment de les temperatures.

En conjunt, però, els darrers estudis parlen d’un escalfament a tot el continent per bé que diferencial.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a