Al fred li va costar suor i llàgrimes arribar aquesta tardor. En un context clar de canvi climàtic, les primeres temperatures de veritable tardor no van arribar fins a la primera setmana del novembre, un fet cada cop menys sorprenent. Ara bé, va arribar i va semblar que arribava per la porta gran i per quedar-se gairebé de forma definitiva.
El desembre esguerra la feina del novembre
Però va arribar el desembre i la inèrcia freda es va trencar. Episodis de pluja importants, com la potent llevantada de principis de mes, que emmascaraven de manera prou digna la manca de fred.
Desembre haurà estat el mes de la pluja i del vent, sobretot del vent. Un vent que ha bufat amb moltíssima força però en la majoria de casos de ponent o garbí, molt temperat i que ha fet que les temperatures hagin estat durant bona part del mes més dignes de finals d’hivern o principis de primavera que no pas de ple mes de desembre.
Com a mostra, aquest mes de desembre només hem baixat tres nits per sota de la marca dels 10 ºC, quan al mes de novembre en van ser dotze.
Sense fred fins passat festes
Els mapes no són precisament optimistes pel que fa al fred. No hi ha cap mena d’indici que hi pugui haver cap entrada de fred (ni tampoc pluja) en els propers 10-15 dies. Els mapes indiquen l’arribada del clàssic i feixuc anticicló hivernal els pròxims dies, que garantiran unes festes de sol, boires a l’interior i molta suavitat als migdies.
Evidentment que pot canviar, però l’anticicló hivernal és un centre d’acció molt estable i que costa de bellugar en aquestes dates. De fet, per al gener acostumem a tenir les tradicionals minves, fruit precisament de les altes pressions hivernals que acostumen a visitar-nos en aquests mesos.
Un hivern sense hivern?
Ens haurem plantat
ja, si no canvien les coses, a mitjans de gener sense grans fredorades i amb poc més de mes i mig per acabar l’hivern meteorològic. Bé és cert que a Barcelona les entrades de fred s’acostumen a donar entre finals de gener i principis de març, però ens haurem jugat l’última carta del desembre i de part del gener.
A més a més, els pronòstics estacionals no auguren grans alegries per als amants del fred durant l’hivern. Tot i que la fiabilitat dels models estacionals no és especialment elevada, els mapes indiquen una situació de manca de fred hivernal a escala continental durant tot l’hivern.
En el cas català, només al mes de gener indiquen temperatures d’acord amb la mitjana.
En un context de canvi climàtic, potser ens haurem d’anar acostumant cada vegada més als hiverns semiprimaverals, tot esperant alguna excepció sonada com el febrer-març del 2018, en què vam veure neu en fins a sis ocasions a Barcelona. L’excepció que comença a confirmar la regla.
