Aquest dijous al matí hi ha hagut un incendi en un edifici de la Sagrada Família, al carrer dels Enamorats. Com que hi havia molts núvols baixos i força estabilitat atmosfèrica, el fum no s’ha pogut dispersar i, per això, s’ha quedat retingut a les capes més baixes de l’atmosfera, molt a prop de la superfície. Aquest fet perjudica l’episodi de contaminació atmosfèrica per PM10, activat des de dimecres.
Quan el fum d’un incendi s’estén horitzontalment
El fum d’un incendi o xemeneia ens pot donar moltes pistes de l’estat de l’atmosfera. Quan hi ha temps estable el fum de qualsevol incendi o xemeneia té dificultats per pujar cap amunt, perquè els moviments atmosfèrics són pràcticament nuls. En aquest cas al fum li és més fàcil moure’s de forma horitzontal, arran de la superfície, tal com ha passat aquest dijous al matí.
La fotografia del meteoròleg de l’Observatori Fabra, l’Alfons Puertas, ens ho mostra clarament.
Columna de fum vertical, inestabilitat
Quan hi ha inestabilitat atmosfèrica la columna de fum és molt més vertical i forma la típica columna cònica, tal com va passar, per exemple, a l’incendi de Sant Adrià de Besòs el 29 de novembre. Aquell dia no hi havia encara inestabilitat, però sí que teníem una atmosfera gairebé neutra fins als 1.500 metres d’altura, aproximadament. Això va facilitar l’enlairament del fum fins aquella alçària, més o menys.
Quan hi ha més inestabilitat atmosfèrica, fins i tot, s’observen petites ondulacions de la fumera.
Aquest dijous al vespre arribarà un sistema frontal, amb vent i pluja. Si l’incendi s’hagués produït unes hores més tard, o aquest divendres, probablement, la columna de fum hauria estat ben diferent.
