Les fulles tendres dels faigs i d’altres caducifolis podrien patir greument les gelades tardanes

Són temps difícils per als nostres boscos, que noten el gran decaïment forestal a causa de la combinació d’altes temperatures i d’una sequera quasi sense precedents que s’allarga des de fa més de tres anys.

A tot plegat cal afegir-hi ara la possibilitat de gelades tardanes, que, a banda de tenir greus implicacions en zones agrícoles de l’interior de Catalunya en cas que s’acabin produint, també podrien causar danys entre els caducifolis de zones de muntanya, que enguany han tret fulla abans de l’habitual, entre altres factors, per l’ambient gairebé d’estiu d’ara fa uns pocs dies.

Els mapes del temps anuncien la possibilitat que la temperatura baixi dels zero graus en diverses ocasions al llarg de la setmana de Sant Jordi a l’interior de Catalunya i en zones de muntanya.

El faig, un dels arbres que més nota els efectes de les gelades tardanes

El faig (“Fagus sylvatica”) és una espècie abundant a l’Europa humida que també trobem a Catalunya. És un arbre que necessita pluja i humitat elevada durant els mesos càlids de l’any. Viu al vessant atlàntic dels Pirineus, on la precipitació és més regular tot l’any, a punts del nord-est de Catalunya i al massís dels Ports. A Catalunya es troba en les zones on la humitat és major per la proximitat del Mediterrani i, sobretot, allà on les tempestes de tarda hi són freqüents a l’estiu (el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa, la serralada Transversal, el Montseny o el massís dels Ports). El trobem a altures variables en funció del sector, de mitjana entre els 800 i els 1.600 metres.

El faig acostuma a treure les primeres fulles molt tard, habitualment entre finals d’abril i principis o mitjans de maig, per evitar les gelades tardanes. Les gemmes —els òrgans que contenen les futures tiges i fulles tancades a l’interior a l’hivern— poden suportar temperatures molt baixes a l’hivern, de fins a -20 o -25ºC. Quan s’obren, en canvi, són extremadament delicades. Un lleuger descens de la temperatura per sota de zero graus pot causar danys importants en el moment en què les fulles comencen a sortir.

Enguany les temperatures elevades han fet que aquest arbre vagi molt avançat, entre dues i tres setmanes respecte de la mitjana. Alguns faigs ja fa dies que comencen a treure fulles en moltes zones dels Pirineus i, sobretot, al massís del Montseny.

Pep Comellas, agent major de Recursos Forestals del Cos d’Agents Rurals, destaca que el pitjor escenari en cas que glaci és quan el faig tot just comença a treure les fulles. En aquest cas, la incidència serà greu. “Les fulles del faig no es recuperaran i quedaran afectades fins a la tardor, amb fulles brunenques, recargolades i incomplertes”, ressalta.

Per contra, afegeix, si glaça quan l’arbre ja té els fulles ben formades, aleshores la incidència serà menor, ja que aquestes fulles poden resistir temperatura lleugerament negativa.

Comellas explica que el faig pateix sovint els efectes de les gelades tardanes i li ha passat algunes vegades els darrers anys. Recorda, per greu, els efectes d’una gelada a mitjans de maig del 1995 (amb temperatures de fins a -2ºC al puig Sesolles o de 0ºC en algunes valls pirinenques). Aquell episodi de fred va causar estralls en moltes fagedes del nord-est del país i també a l’Aran.

Per sort, els efectes de les gelades tardanes no acostumen a ser letals en el cas del faig. Els arbres no moren encara que perdin les fulles, però a la llarga es debiliten i es tornen més vulnerables a emmalaltir. Convé recordar que la calor i la manca de pluja de l’estiu passat ja va obligar molts faigs a perdre les fulles abans d’hora. Aquest escenari va ser especialment extens al massís del Montseny.

Com saben els arbres quan han de treure les fulles?

Roures, freixes, nogueres, també podran notar les gelades

Els roures ja fa dies que tenen fulles a la terra baixa i les van traient gradualment també a les zones de muntanya. Les gelades previstes la setmana vinent també podrien perjudicar aquest arbre de forma extensa.

Freixes o noguers, arbres habituals de les valls i les cotes mitjanes de muntanya, també són especialment sensibles a valors de temperatura negativa quan comencen a treure els primers brots de la temporada com ara.

En cas que es produeixi una gelada tardana, sobretot si es tracta d’una gelada negra (que es produeix quan la humitat és baixa i no permet la formació de cristalls de gel) els teixits vegetals es tornen foscos, com cremats, perquè moren.

Pep Comellas destaca que aquestes espècies, a diferència dels faigs, tornen a brotar al cap d’unes setmanes i s’acaben recuperant. El procés, però, els suposa una despesa energètica. A la llarga, aquest tipus d’entrebancs acabaran debilitant els arbres.

Finalment, convé recordar que els roures els darrers estius també han patit els efectes de les altes temperatures i la sequera. En algunes zones s’han vist obligats a perdre les fulles precipitadament a mitjans o finals d’estiu.

Els dies amb més opcions de gelades

Una massa d’aire polar continental afectarà de forma força directa Catalunya a partir de dilluns, 21 d’abril. L’entrada freda anirà associada a vent del nord i a precipitacions intermitents en forma de neu al vessant nord dels Pirineus, així com a ruixats i algunes tempestes irregulars en punts de l’interior i del litoral.

Les temperatures negatives podran afectar les valls dels Pirineus, però també algunes fondalades de l’interior. Les matinades de dilluns a dijous seran les que tindran més números de gelades tardanes, tot i que dependrà de si el vent encalma i el cel es manté clar. Probablement, el vent del nord i de mestral pugui evitar algunes gelades a cotes baixes, tot i que caldrà estar-ne molt pendents.

Malauradament, els valors sota zero estan garantits a cotes mitjanes de les muntanyes en molts moments, justament allà on creixen les fagedes.