La situació de sequera que afecta Catalunya des de fa tres anys està provocant estralls al Parc Natural de Collserola. “Comença a estar al límit”, ha admès a betevé Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural i Territori del Parc. En diferents zones s’han detectat diversos rodals amb arbres morts, majoritàriament de pi pinyer, i això ha obligat a començar a fer tales per evitar que caiguin. La primera es va fer la tardor passada al bosc de Sentmenat i, aquest dilluns, n’ha començat una altra de 200 exemplars al Baixador de Vallvidrera.

Es talen 200 arbres al Baixador de Vallvidrera

L’àrea on ara es fa la tala conté molts exemplars de pi pinyer morts o amb risc de caiguda, ubicats en una zona molt freqüentada, d’accés a l’Escola els Xiprers, i també propera a la Vil·la Joana i al centre d’informació del parc. Els treballs s’allargaran un mes i només s’aturaran en moments molt puntuals, com ara a l’hora d’entrada i sortida dels nens de l’escola.

El pi pinyer, el més afectat

Els exemplars de pi pinyer (“Pinus pinea”) són els que més estan patint la sequera. Aquesta espècie representa entre el 10 i el 15 % del total del parc i es concentra “en zones de Torre Baró, les Corts, Horta, Sarrià i també aquí”, diu Vilamú referint-se a la tala de Vallvidrera.

Al terreny de Collserola, el pi pinyer li costa fer baixar les arrels terra endins. A diferència d’altres espècies, a més, es van assecant amb la manca d’aigua fins al punt que l’arbre no és capaç de revertir la situació i acaba morint. En canvi, en altres arbres com les alzines i les sureres l’afectació de la sequera és més gradual. Per poder sobreviure a sequeres persistents, hi ha parts d’aquests arbres que es van assecant, però si canvien les condicions ambientals poden aturar el marciment i rebrotar, tot i tenir parts totalment mortes.

La propera tala a Torre Baró?

Les tales de pi pinyer es fan per garantir la seguretat, reduir el risc d’incendi i millorar l’estructura del bosc. A més, si hi ha menys exemplars els que queden poden tenir més aigua per sobreviure. Vilamú recorda que, des del 2020, només plouen 300 litres anuals, la meitat de la mitjana del darrer segle, que és de 600 litres. “Necessitaríem que ploguessin 600 litres i uns quants més per començar a revertir la situació”, avisa.

Si no millora la pluviometria, els gestors del parc pronostiquen noves tales de cara a la tardor. “A Torre Baró hi ha una altra pineda que comença a estar al límit”, admet Vilamú.