hivern fred 2022 quan comença
Nevada a l'Observatori Fabra el febrer de 2018

El fred sembla que vol tornar a Barcelona. L’ambient hivernal que s’ha instal·lat des de mitjans de gener sembla que vol tenir continuïtat amb una nova descàrrega d’aire fred potent. D’on ens arriba el fred a Barcelona?

Una nova fredorada per a la segona setmana del febrer

Polars i àrtiques porten el fred a Barcelona

Barcelona (i la península Ibèrica) es troben en una zona anomenada de latituds mitjanes. Una zona afectada per masses d’aire d’origen tropical (càlides) i també polars i àrtiques (fredes). Aquestes últimes són les que porten el fred a casa nostra en una nomenclatura que posa de manifest l’origen de la massa originària de l’aire que ens afecta i que té com a “cognom” una característica que ens dona el recorregut i algunes de les seves propietats principals.

D’aquesta manera, trobem que el fred a Barcelona arriba bàsicament de tres masses d’aire diferents: la polar marítima, la polar continental i la massa d’aire àrtica, que alguns autors també divideixen en marítima i continental.

  • massa d’aire polar marítima: és la més recurrent a l’hivern donat que ens arriba de l’Atlàntic Nord i és la que queda més afavorida per la circulació general atmosfèrica, que va d’oest a est. Es tracta d’una massa d’aire fred que, en tenir un origen marítim (Atlàntic), té una gran aportació d’humitat a la façana atlàntica continental. En el cas de Barcelona, la humitat s’acostuma a perdre abans, tot i que alguns fronts puguin arribar a regar la ciutat.
  • massa d’aire polar continental: arrenca també de latituds situades més al nord, entre 50-66 ºN però situats més a l’est de la nostra posició, aproximadament cap a Rússia i, fins i tot, Sibèria. És una de les masses d’aire fred més fredes que ens afecta però també, pel seu origen continental, molt seca. Malgrat tot, alguna vegada pot formar-se una borrasca al Mediterrani que pugui portar la humitat necessària per combinar aquest fred d’origen polar continental amb precipitacions en forma de neu amb una cota de neu molt baixa.
  • masses d’aire àrtic: en aquest cas, la font de fres és directament l’Oceà Àrtic. Menys freqüent que la massa polar, acostuma a arribar directament del nord, amb més o menys recorregut marítim (fet que fa que alguns autors la divideixin també en continental i marítima). A Barcelona acostuma a dur fred intens però poques precipitacions, exceptuant en moments de rebuf o formació de borrasques al Mediterrani. Als Pirineus, en canvi, la nevada acostuma a ser important, tot i que és la polar marítima la que deixa normalment els gruixos més abundants.

La “bèstia de l’est”, una expressió que funciona al Regne Unit

La denominació “bèstia de l’est” funciona al Regne Unit i està molt estès. Tant, que el servei meteorològic britànic (Metoffice) el té catalogat i explicat al seu glossari.

En aquest cas, fa referència estrictament a una entrada de fred polar continental que arrenca de Rússia o, fins i tot, Sibèria, molt freda, i que al Regne Unit arriba directament de l’est. Per això s’anomena “beast of the east”, que fa referència a la seva procedència geogràfica.

La nostra “bèstia de l’est” seria una llevantada

I és aquí on ens hem de fixar en la geografia per veure com, una “bèstia de l’est” a Barcelona no pot ser geogràficament mai una entrada de fred continental, ni rus ni siberià.

Perquè Barcelona i la península Ibèrica estan situades a uns 40 ºN de latitud mentre que la regió d’una polar continental tindria l’origen passats els 50 ºN i, fins i tot, els 60 ºN.

No cal ser, doncs, massa espavilat per saber que les polars continentals ens arriben del nord-est i que el terme “bèstia de l’est” és una assimilació errònia d’un terme que al Regne Unit funciona però que, a casa nostra, geogràficament és impossible.

De fet, el nostre est és el Mediterrani, que ens portaria una massa d’aire molt més temperada i humida que una polar continental o siberiana. Dit d’una altra manera, la nostra “bèstia de l’est”, si ho fos, seria un temporal de llevant pur. I això ja té nom: llevantada.

A Barcelona, entrada de fred siberià de “tota la vida”

Però també té nom la suposada i mal anomenada “bèstia de l’est”. Tot i que es tracta d’una massa d’aire fred que costa que arribi a Barcelona, les masses d’aire polar continental més fredes que arrenquen del cor de Rússia o de Sibèria s’anomenen, de tota la vida, siberianes. Onades de fred siberià. I, tot i així, no totes les polars continentals són siberianes. De fet, en són l’excepció.

I són molt poc freqüents perquè tenim el fred de font en una situació contrària a la circulació zonal atmosfèrica. Això fa que només en una situació molt concreta, amb anticicló potent al nord d’Europa i borrasca al Mediterrani, es pugui afavorir aquest passadís que porti el fred des d’aquest punt tant remot.

L’onada de fred del 1956 va ser de rècord

La darrera gran onada de fred siberià va ser la del febrer del 2012 però, sense cap mena de dubte, la més important i contundent va ser la del febrer del 1956, que ens va deixar registres de fins a -10 ºC a l’Observatori Fabra.