La 25a edició de la Cimera del Clima de l’ONU ha arrencat aquest dilluns, 2 de desembre, a Madrid amb la participació de prop de 200 països i una cinquantena de líders mundials.
El repte que tenen entre mans és majúscul i urgent: la lluita global contra l’emergència climàtica. Entre els experts que han participat en la taula de debat d’‘El matí de Barcelona’ hi regna el pessimisme. “Hi arribem tard”, assegura José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la UPC. “La situació és molt crítica”, afegeix mentre defensa que la solució únicament és canviar el model socioeconòmic mundial.
Solucions globals, però amb compromís local
Per Baldasano la clau és que l’ONU assumeixi el paper de “governar a tot el planeta”. Una opinió que comparteix Iñaki Gili, de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, però que al mateix temps creu que no serà possible només amb la implicació dels països, sinó que també caldrà tenir al costat els govern i les administracions locals.
En aquest sentit, Gili creu que Catalunya ha fet els deures i que s’han complert els objectius del Protocol de Kyoto però que això ara ja no és suficient. “S’han de redoblar esforços”, sentència. “El que tenim al davant no és ser més eficients sinó canviar la manera de fer les coses”, assegura Gili. I en posa un exemple: “Tenir cotxes més eficients ja no ens val, el que cal és canviar la mobilitat”.
Entre 2.000 i 2.500 molins de vent
Si Catalunya vol tenir una energia 100 % renovable, un dels canvis que caldrà fer, segons Gili, és “acostumar-nos a veure molins”. Calcula que n’hi podria haver entre 2.000 i 2.500 a tot Catalunya. Una opció que Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, veu amb bons ulls sempre que es faci una distribució equitativa d’aquests molins per tot el territori.
Per Baldasano la “defensa excessiva del territori” aquest ha estat precisament un dels “errors greus” que va cometre Catalunya amb l’energia eòlica. Tot i que els molins tenen un impacte visual, aquest catedràtic de la UPC defensa que tenen un impacte pràcticament nul sobre el territori.
El paper de Greta Thunberg
Els experts que han participat en el debat de betevé valoren positivament la presència de l’activista Greta Thumberg a la Cimera del Clima de Madrid. Per Santi Sabaté, professor d’ecologia de la UB i investigador del CREAF, Thumberg s’adreça a una franja de població que “estava despistada” sobre el problema del canvi climàtic. També Baldasano valora que l’activista hagi impulsat un moviment de gent jove amb una visió global del problema. El mateix pensa Iñaki Gili, que creu que Greta Thumberg contribueix a generar la demanda social necessària per pressionar els govern perquè canviïn la seva manera d’actuar.
