Albada d'aquest 10 de juny de 2020 a l'Observatori Fabra. foto: Alfons Puertas.

Primer terç de juny. Un mes considerat ja d’estiu, però que s’està comportant d’una manera excepcional i ens deixa registres més propis de la primavera o la tardor. El juny ens ha fet tornar un mes enrere… o avançar ben bé quatre mesos endavant en el calendari.

Tres graus menys del que seria normal

Amb dades de l’Observatori Fabra, aquests primers 10 dies de juny tenen una anomalia negativa que frega els tres graus respecte del que seria habitual (període 1981-2010), fet que fa que la mitjana d’aquest primer terç de juny tingui moltes més similituds amb els registres d’un maig o un octubre que no pas amb el juny.

Per fer-nos una idea de la magnitud d’aquest juny (i de l’excepcionalitat càlida d’altres mesos d’aquest 2020),  una mitjana teòrica d’aquests primers 10 dies de juny quedarien per sota de 23 dies de maig i, fins i tot, per sota d’un dia de febrer.

El dia més fred, dilluns, 8 de juny, al mateix Observatori Fabra, la temperatura mínima va baixar fins als 11,3 ºC, un registre que no s’havia donat en tot el mes de maig i que queda per sota de 10 dies d’abril i de quatre dies del febrer.

La mitjana diària (suma de la màxima i la mínima dividit per dos) d’aquest 8 de juny va ser de només 14,7 ºC, inferior a 29 registres mitjans diaris del maig, 15 de l’abril, 4 del març, 6 del febrer i 1 del gener. El 8 de juny ha fet més fred que en 54 dies d’aquest present 2020, quan només tenim 162 en curs.

Baixar dels 20 ºC de mitjana mensual, a l’abast

Falta encara molt i la truita pot girar-se en qualsevol moment.

Les dades, però, indiquen que la mitjana d’aquests primer terç de mes se situa en 17,8 ºC, gairebé tres per sota del que és normal (20,75 ºC) cosa que podria fer que la mitjana d’aquest juny quedés per sota dels 20 ºC, un fet poc usual en les darreres dècades.

Al segle XXI, només el 2011 i el 2013 (amb 19,5 ºC de mitjana) han quedat per sota d’aquests 20 ºC. Més enrere queden ja el 1997, el 1995 o el famós 1992, un any en què el fred i la pluja van omplir de dubtes casa nostra, només un mes abans de la celebració dels Jocs Olímpics.

Aquell 1992, la temperatura mitjana mensual va ser de 17,2 ºC, molt semblant a aquests primers 10 dies del 2020. És clar que, evidentment, a aquest juny encara li queden 20 dies, i es fa molt difícil pensar que pugui mantenir el ritme actual.

La pluja, també per sobre de la mitjana

Alguns punts de Barcelona superen ja la pluja mitjana habitual del mes de juny, que en el cas de l’Observator Fabra se situa en uns 35 litres per metre quadrat.

Al mateix Observatori, se superen en aquests primers 10 dies de juny els 50 litres per metre quadrat, i la pluja acumulada anual frega els 500 litres, a poc més de 100 d’assolir el que seria la mitjana anual. Alguns registres a Barcelona superen ja els 550 i els 600 litres anuals, a tocar o fins i tot ja superiors a la mitjana anual quan falta més de mig any per acabar el 2020.

A més a més, sobta la gran quantitat de dies amb pluja a casa nostra. Entre sis i set dies amb precipitació apreciable a Barcelona en els 10 primers dies de juny. Cada dia un raig i, a cops, tempestes de més entitat amb calamarsa inclosa.

Per cert, tornant al símil olímpic, l’any 1992 van caure 155,5 litres en tot el mes de juny, rècord de la sèrie al Fabra. Faltarien encara més de 100 litres al present 2020 per assolir aquesta fita, de moment llunyana però en un 2020 ple de rècords… qui sap?

El juny encara té molt recorregut per fer i ja s’entreveu una progressiva normalització de la temperatura a partir del cap de setmana, però tot i això, la calor de ple estiu sembla que encara no vol arribar.

Les mínimes tropicals, que ens van visitar també molt d’hora enguany, han quedat aparcades transitòriament i, qui més qui menys, s’ha tornat a tapar una mica a les nits. Un autèntic regal abans de la calor plenament estiuenca.