Foto: Alfons Puertas el 27 de juny de 2019

La Xarxa Global de la Petjada Ecològica ha recalculat la petjada ecològica per tal de contemplar els efectes del confinament per la covid-19 i ara es preveu que sigui el 22 d’agost, un mes més tard que l’any passat, però tot i això molt abans del que seria sostenible.

L’altra cara del coronavirus

El dia límit de la petjada ecològica, per als hàbits que acostuma a tenir la població de qualsevol indret durant un any, és la data en què la demanda de recursos humans i serveis ecològics supera el que la Terra pot regenerar durant aquell mateix any. És per aquest motiu que la inactivitat de la població durant el confinament de la covid-19, i que va començar el 14 de març, ha generat una reducció menor dels recursos de la humanitat.

El càlcul té en compte molts factors, però els principals motors van ser la petjada de carboni, reduïda un 14,5 % respecte al 2019, i l’empremta del producte forestal, reduïda un 8,4 % respecte a l’any passat

Enguany serà el 22 d’agost el dia en què la demanda de recursos naturals per part de la humanitat superarà el que la Terra pot generar de forma natural en un any, més de quatre mesos abans d’acabar l’any.

Tornem a nivells de fa 15 anys

Que el dia en què se superen els recursos naturals per la Terra es doni a finals d’agost implica un retrocés d’un mes respecte de l’any passat, quan el dia 29 de juliol ja s’havien superat els recursos naturals.

A més a més, ens fa tornar a la situació de principis de segle XXI, 15 anys enrere, moment en què trobem dades similars.

Evolució del dia en què se sobrepassen els recursos naturals generats per la Terra en un any. Font: Xarxa Global de la Petjada Ecològica / Dia de l’Excés

L’avançament d’aquesta data ha estat una constant des que es calcula, l’any 1970, únic any en què el consum planetari es va acostar a la generació de recursos naturals produïda per la Terra.

Des d’aleshores, un no parar que ens ha dut a necessitar els recursos de més d’1,5 planetes per mantenir el ritme de vida actual. Vivim a crèdit, si més no, a escala natural.

Moment de l’any en què se superarien els recursos generats per la Terra, per països. Font: Xarxa Global de la Petjada Ecològica, www.footprintnetwork.org

De fet, el 27 de maig hauria estat el dia que hauríem acabat tots els recursos naturals que la Terra produeix en un any si tothom tingués els hàbits d’una persona amb nacionalitat espanyola, una data que puja a l’11 de febrer a Qatar (país més insostenible) i baixa fins al 18 de desembre a Indonèsia (país més sostenible).

El coronavirus ens ha fet tornar uns anys enrere, però no és suficient. Continuem a crèdit. I ja li devem massa al planeta.