(Agències) Quatre col·legis professionals han proposat aquest divendres interconnectar la xarxa regional d’aigua que abasteix l’àrea metropolitana de Barcelona amb la del consorci de Tarragona, que gestiona la de l’Ebre, com a mesura per poder fer front a situacions d’emergència per sequera. La proposta la signen els col·legis d’enginyers de camins, canals i ports, agrònoms, enginyers industrials i economistes de Catalunya, que formen l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua.
El projecte, presentat aquest divendres al Col·legi de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Catalunya, consistiria a enllaçar les xarxes d’Agües Ter-Llobregat (ATL) —que abasta part de Girona i l’àrea metropolitana de Barcelona— i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona l’aigua de l’Ebre.
Una canonada de 65 quilòmetres
Els promotors d’aquesta iniciativa han plantejat un projecte de 65 quilòmetres de canonada amb origen a Constantí (Tarragonès) i final a Olèrdola (Alt Penedès). El corredor d’aigua, que suposaria una ampliació del cabal concedit fins als quatre metres cúbics per segon, costaria 300 milions d’euros i tindria un període d’execució de 18 mesos.
En aquesta línia, el president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic d’Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva, ha defensat la necessitat de trobar solucions per “no dependre de la meteorologia“, assegurant que la resiliència del sistema passa per “la reutilització, la dessalinització i la interconnexió de xarxes”.
Segons el coordinador de la jornada, Albert Vilalta, el sistema d’interconnexions consisteix en “una proposta integral de canvi de sistema aportant resistència i garantia de subministrament” per aprofitar la concessió de l’aigua atorgada per la llei (4m³/s atorgats dels quals a dia d’avui només se n’aprofiten 2,4m³/s).
Més ràpid i econòmic que els vaixells
A més, el membre de la comissió de l’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Antoni Tahull, ha aprofitat l’oportunitat per destacar que la interconnexió seria una mesura “més ràpida i econòmica” que els vaixells, en cas que “l’estructura estigués feta”, ha assenyalat.
Portar aigua amb vaixells des de Tarragona fins a Barcelona és una de les opcions que té sobre la taula el govern si s’arriba a la fase aguda de l’emergència (a l’estadi 3) i es podria dur a terme el segon trimestre de l’any.
La interconnexió que plantegen els quatre col·legis seria una mesura per aplicar-se en casos excepcionals de sequera com l’actual, no de manera permanent, i podria ser bidireccional: de CAT a ATLL o a la inversa.
Els col·legis defensen aquesta interconnexió perquè podria estar acabada en un període curt de temps, de 18 mesos, i permetria afrontar la sequera present o futures mentre no estiguin acabades les dessalinitzadores del Foix, entre Cunit (Baix Penedès) i Cubelles (Garraf), i l’ampliació de la de la Tordera, a Blanes (Selva), obres que el govern preveu tenir acabades entre el 2027 i el 2030.
L’emergència per sequera, previsiblement el gener
En l’actualitat, els embassaments de les conques internes de Catalunya estan en un 17 % de la capacitat màxima, i la previsió és que s’entri en fase d’emergència (per sota del 16 %) a mitjans de gener, segons l’Agència Catalana del Aigua.
