Catalunya i bona part de la península Ibèrica viuen una sequera que ja es qualifica d’històrica i que està afectant greument la vegetació. A l’altra punta del món, a l’Amazones, la manca d’aigua també és un greu problema que s’està agreujant a causa del canvi climàtic, la desforestació i l’agricultura i la ramaderia intensives. Tot plegat, està fent estralls a la vegetació d’aquesta regió del planeta, la qual té un paper important en règim de precipitacions a escala planetària.
El canvi climàtic està afeblint els boscos de l’Amazones occidental i meridional
Un estudi publicat a la revista ‘Nature’, liderat per la Universitat de Leeds i amb participació de científics catalans del CREAF, ha revelat que el canvi climàtic està afeblint els boscos de l’Amazones occidental i meridional.
L’estudi ha comparat la capacitat de resistir la manca d’aigua que tenen les diferents espècies d’arbres de l’Amazones i ha determinat que en aquestes zones el canvi en el règim de pluges i l’augment de la temperatura ja ha portat els arbres al límit de la seva capacitat d’adaptació, fet que els podria provocar embòlies i la mort.
Els boscos occidentals no estan tan exposats a la sequera, però hi són més vulnerables”
Per contra, la zona centreoriental de la selva amazònica conté arbres menys adaptats a la sequera, però en aquesta zona, segons l’estudi, no s’hi preveuen afectacions perquè, de moment, té prou disponibilitat d’aigua.
Fins ara s’havien subestimat els efectes del canvi climàtic a la selva amazònica
L’estudi apunta que fins ara s’havien subestimat els efectes del canvi climàtic perquè les recerques científiques s’havien centrat històricament a la regió centreoriental, on els arbres estan menys exposats a la sequera.
Mencuccini destaca que els resultats de l’estudi són molt reveladors, ja que ajuden a predir de manera més exacta com seran els boscos del futur de l’Amazones i l’impacte de la seva debilitació i mortalitat.
Per identificar quines són les zones més amenaçades i com respon cada ecosistema als canvis, l’equip va prendre mesures i mostres durant dos anys a 11 llocs diferents de l’Amazònia occidental, centreoriental i meridional, al Brasil, Perú i Bolívia. Es van analitzar dades de 540 arbres de 129 espècies diferents.
El patró de pluges del bosc amazònic s’està alterant pel canvi climàtic
L’estudi ha determinat que el patró de pluges s’està alterant pel canvi climàtic, la desforestació i l’agricultura i ramaderia intensives. Això és pel fet que si desapareixen els arbres, s’interromp el procés d’evapotranspiració (alliberació de vapor d’aigua a l’atmosfera), element essencial per formar núvols de pluja. Els cultius que substitueixen els boscos, com ara la soja, no tenen la mateixa capacitat d’humitejar l’aire ni refrescar l’ambient.
Convé recordar també que la humitat que evaporen els boscos de l’Amazones viatja en forma de vapor d’aigua a altres regions del planeta (rius atmosfèrics o voladors). Si aquests rius d’humitat s’acaben tallant, es posarà en risc el patró de precipitacions a escala mundial.
Aquest canvi de règim pluviomètric, a més, tindrà conseqüències pel fet que reduirà la capacitat dels boscos amazònics d’emmagatzemar el carboni i eliminar CO2 de l’atmosfera.
La selva amazònica conté entre el 10 i el 15 % del total del carboni emmagatzemat per la vegetació a tot el planeta. Si disminueix la massa forestal, hi haurà menys arbres que capturin CO2 . A banda, quan els arbres moren i es descomponen alliberen a l’atmosfera el carboni que contenien.
Per tant, la seva salut és vital en la lluita contra el canvi climàtic.
Risc d’embòlia
L’estudi de la circulació de l’aigua dins dels troncs, les branques i les fulles ha posat en relleu que cada espècie té una resistència particular a la sequera, en funció dels conductes que té per transportar la saba des de les arrels a les fulles. Si els conductes que té són grans, en èpoques de manca de pluja els arbres estan més exposats a sofrir embòlies. Això passa perquè la transpiració de les fulles exerceix una pressió que genera bombolles d’aire dins dels conductes. Aleshores es produeixen embòlies: es taponen els conductes, la saba no circula i el teixit mor.
La recerca ha posat de manifest que les masses arbòries de l’Amazones meridional resisteixen millor les embòlies. El problema és que han arribat al seu límit.
