L’estiu oficial ja fa uns dies que ha arrencat, i amb l’arribada de la calor, la quantitat de banyistes a les platges barcelonines s’ha disparat. Però no tot són bones notícies per als amants de la platja, i és que com cada any, l’arribada de meduses propicia preocupació. Any rere any, milers i milers de meduses arriben a les costes del Mediterrani, i també de Catalunya, empeses pels corrents marines i el vent. L’aparició d’aquests éssers vius tenen una forma cíclica, però segons un estudi de l’ICM-CSIC de Barcelona (Institut de Ciències del Mar-CSIC), cada any arriben més meduses i també ho fan abans al Mediterrani.
Causes del canvi
Els principals factors externs que propicien el canvi de cicle són bàsicament l’acció de l’home, el canvi climàtic i la meteorologia. De meduses sempre n’hi ha hagut al Mediterrani, però darrerament, a causa d’aquests factors, es deixen veure abans per les costes i amb més quantitat.
L’home és el culpable posar fi als seus depredadors naturals, com el verat, la tonyina o les tortugues. La pràctica de la pesca industrial i esportiva ha fet reduir-ne el nombre de població d’aquests depredadors de meduses, afavorint-ne un augment cada vegada més gran al Mediterrani.
Segons Josep Maria Gili, investigador d’ecologia marina a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, el canvi climàtic també n’és un dels culpables. L’augment de la temperatura, tant a la costa com mar endins, propicien l’arribada de meduses. A més a més, la reducció d’arribada d’aigua dolça procedent dels rius que desemboquen al Mediterrani en són l’altra causa, ja que l’aigua dolça actua com a barrera per l’arribada d’aquests invertebrats a les platges.
Durant els últims 40 anys, a Catalunya les picades de medusa s’han incrementat fins a representar entre el 40 i 80 % de les incidències totals a les platges. El nombre d’afectats per picadura a Catalunya oscil·la entre 15.000 i 20.000 durant els mesos d’estiu, segons les dades dels serveis de socorrisme de les platges. Un nombre que podria encara ser superior si es comptabilitzessin les persones que van directament als centres hospitalaris.
Si te pica una medusa, ni amoniaco ni agua dulce. Te contamos en #Cienciaparallevar el protocolo general a seguir en caso de picadura ➡️ https://t.co/oURwqKEKAb
cc @ICMCSIC @CSICCat @20m #ProyectoMedusa
— CSIC Divulga (@CSICdivulga) August 6, 2019
Com actuar davant les picades?
Davant una picadura de medusa, cal tenir clar quins procediments s’han de seguir per tal de minimitzar els efectes, ja que, en alguns casos, actuar d’una manera diferent els podria agreujar. Primer de tot cal retirar les restes de medusa sense rascar i netejar la zona afectada amb abundant aigua salada. També és aconsellable aplicar aigua amb bicarbonat, gel sec en intervals i, si persisteix el dolor, consultar un metge.
Aquestes accions busquen atenuar els efectes del verí, prevenir un enverinament posterior amb els trossos residuals de medusa a la pell i minimitzar les complicacions derivades de l’ús de productes no recomanables. Alguns d’aquests productes no recomanables serien l’ús d’aigua dolça, amoníac o alcohol. A més a més, no s’ha de fregar la zona afectada, ni fer-hi embenatges i, excepte en casos molt específics, tampoc aplicar-hi vinagre.
La pàgina del Projecte MEDUSA inclou materials per aprendre a identificar i distingir les meduses més comunes del Mediterrani, com la medusa luminescent (“Pelagia noctiluca”), la medusa ou fregit (“Cotylorhiza tuberculata”) o la vela púrpura (“Velella velella”), així com altres espècies invasores que cada vegada són més freqüents a les nostres costes, com la caravel·la portuguesa (“Physalia physalis”).
