Poc després de la mitjanit de dissabte, diversos observadors han pogut veure o enregistrar la llum verda despresa per un bòlid, una roca de la mida d’una pilota que ha entrat a l’atmosfera terrestre a una velocitat de 96.000 km/h.

El bòlid, visible des de Breda o Corbera de Llobregat

La Xarxa d’Investigació de Bòlids i Meteorits (SPMN) ha compartit a la xarxa vídeos i imatges registrats des de diversos punts del territori.

El bòlid ha estat visible des de molts punts del territori català i espanyol. S’ha pogut observar, per exemple, des del Montsec, Alpicat (Lleida), Breda, Corbera de Llobregat, Folgueroles o Sant Celoni. Fora de Catalunya consten visualitzacions des de llocs tan allunyats com Sevilla, Saragossa, Collado Villalba o Benicàssim.

Els experts de l’SPMN han fet constar també que el bòlid era, en realitat, una roca procedent de les restes del cometa 2P/Encke. Aquest cometa es creu que és responsable de la pluja d’estels dels Tàurids, la qual es produeix quan la Terra passa per la zona on hi ha les restes d’aquest planeta, vist per primera vegada a París el 1786. Això fa pensar en la possibilitat que se’n vegin més els pròxims dies.

La Terra creua una regió ressonant que acumula roques generades per la desintegració progressiva del cometa Enke. Tot i l’espectacularitat, les roques es polvoritzen i no acostumen a produir meteorits”
Josep Trigo, científic i investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC- IEEC),

Què és un bòlid?

Un bòlid o bola de foc és el nom amb el qual s’anomena el fenomen lluminós de magnitud -4 o inferior produït quan una roca d’origen interplanetari penetra a l’atmosfera terrestre a velocitats d’entre 11 i 73 quilòmetres per segon. Sol tractar-se de roques despreses d’asteroides, cometes o, més rarament, de la Lluna o Mart. Si aquests fragments arriben a la superfície terrestre sense desintegrar-se, aleshores es parla de meteorits.

Els bòlids són generats per roques fràgils que es desintegren quan entren a l’atmosfera, a uns 70 km d’altura, motiu pel qual no constitueixen cap perill.