A meitat del 2020, Barcelona ja ha assolit l’objectiu anual de reducció d’emissions de CO2 fixat a la declaració de l’emergència climàtica a la ciutat feta a principis d’any. Només amb l’estalvi de gasos d’efecte hivernacle que hi ha hagut entre el 16 de març i el 21 de juny, en ple estat d’alarma per la covid-19, les emissions han baixat 290.840 tones, que seria de forma aproximada el que es volia estalviar durant tot el 2020. La raó és la caiguda de l’activitat que hi va haver a la ciutat durant la pandèmia, especialment pel que fa a la mobilitat de vehicles, l’activitat a l’aeroport i també al port.
La reducció d’emissions, en dades
Gairebé la meitat de les tones de CO2 que s’han estalviat s’han reduït en la mobilitat interna de Barcelona (141.268).
També s’han rebaixat els gasos d’efecte hivernacle de manera considerable a les grans infraestructures de mobilitat com l’aeroport (48.714) i el port (40.485). En menor quantitat s’ha notat la caiguda en el consum elèctric (23.904), el consum de gas natural (22.769) i el tractament de residus (13.700).
El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha reconegut que, malgrat les bones xifres, amb la represa de l’activitat es podrien recuperar els nivells d’emissions anteriors. I ha posat en relleu la dificultat d’assolir els objectius plantejats. “Compliríem amb l’objectiu de la declaració d’emergència climàtica si el busquéssim anualment, però suposaria que l’any vinent hem d’aconseguir això i augmentar-ho encara més. Per tant, ens dona un ordre de magnitud del que estem dient quan parlem que hem de reduir un 50 % les emissions de la ciutat de Barcelona el 2050 agafant com a referència l’any 92”, ha afirmat.
Dos milions de tones de CO2 el 2030
La intenció de l’Ajuntament és rebaixar el 2030 dues de les cinc tones de gasos d’efecte hivernacle que es generen actualment a Barcelona. Per fer-ho possible el consistori ha impulsat un reguitzell de mesures com les superilles, la zona de baixes emissions, les restriccions de trànsit, l’ampliació d’espais verds o la promoció de les energies renovables.
150 morts anuals per la calor
L’Agència de Salut Pública de Barcelona calcula que entre el 1991 i el 2015 van morir a la ciutat una mitjana de 150 persones cada any pels efectes de la calor extrema. 980 defuncions van correspondre a homes i 2.729 a dones entre els majors de 25 anys i amb especial incidència entre els col·lectius més vulnerables.
Segons l’Ajuntament, un estudi fet a Barcelona determina que “l’augment de risc de mortalitat és significatiu en els homes a partir de 75 anys i en les dones a partir dels 65 anys”. Entre les dones, l’augment és del 29 % entre els 65 i es 74 anys i del 40 % a partir dels 85.
