L’Institut Escola la Mina, de Sant Adrià de Besòs, és molt més que una escola. El seu projecte educatiu va més enllà dels continguts curriculars i la preparació dels alumnes perquè assoleixin determinades competències. S’ha dissenyat per aconseguir la igualtat d’oportunitats per als nens i nenes i nois i noies del barri. “L’escola és un espai de relacions”, explica Marta del Campo, la seva directora. I afegeix: “No és només un lloc per adquirir continguts, sinó que és un territori per aprendre a entrar en societat”. Per aquest motiu, aprendre i saber relacionar-se és cabdal. “Aquestes relacions són vitals per al desenvolupament, per ser una persona sociable i preparada per a la vida. Naturalment, quan un nen o una nena deixa de venir a l’escola i només passa la seva vida amb la seva família, el seu món és més petit”, reitera la directora del centre. Però la pandèmia de la covid-19 i el confinament forçat posaven en risc aquest espai de relacions.

L’escola no s’atura amb la pandèmia sinó que s’organitza d’una altra manera

Tots els professionals tenien clar que, en un moment de por, d’inseguretat i d’incertesa, l’escola havia de mantenir el contacte amb l’entorn i, sobretot, esdevenir un element de referència al barri. Ras i curt, un lloc on agafar-se. I en aquest procés, a banda de professors i personal no docent de l’escola, integradors socials, etc., hi va ajudar Iván Cortés, el promotor escolar del centre. Es tracta d’un professional que viu i coneix la comunitat i que té la funció d’evitar l’absentisme escolar. Des de fa temps, Iván Cortés s’ha guanyat la credibilitat, solvència i fins i tot autoritat davant les famílies. “Jo em vaig treure el graduat escolar amb 24 anys. Després vaig superar les proves d’accés a grau superior, vaig fer integració social i ara estic estudiant psicologia. La gent s’ha fixat en el meu creixement personal. Han passat de veure’m amb una carpeta, a treballar en aquest centre. Tot plegat et fa ser un referent”. Cortés és un exemple d’esforç i superació que no passa desapercebut al barri i ha estat una figura clau durant el confinament per mantenir el contacte amb les famílies i el vincle amb l’escola, un dels principals propòsits que es van plantejar des de l’inici de la crisi sanitària. La docència virtual, a distància, però amb un sistema que esdevingués proper per als alumnes ha estat bàsic per no perdre aquest vincle.

Equip docent Institut Escola La Mina

El WhatsApp, tecnologia clau

“Ens adonem que la majoria dels nostres alumnes i les famílies tenen a casa mòbils. Però no portàtils ni tauletes. Alguns sí, però la majoria el que tenen és un mòbil. I per tant, és l’eina que utilitzaríem per treballar”, explica Marta del Campo.

El mòbil era l’enllaç directe amb els alumnes. I el WhatsApp, el principal canal, perquè “permet la immediatesa i el contacte directe”. A través d’aquest xat s’enviaven les tasques i es mantenia un tracte personalitzat amb cada alumne. Per fer-ho van haver d’adaptar tots els continguts curriculars al format nou, una tasca ingent que va suposar molta dedicació però, a més, va possibilitar que el professor despertés “l’interès, les ganes, i per tant aconseguís mantenir el vincle, la motivació dels alumnes perquè continuïn fent la feina. A més, els agrada que el mestre estigui per ells d’una manera tan personalitzada”, afegeix la directora de l’institut escola.

Però no va ser l’única metodologia educativa que van dur a terme. Quan l’equip docent es va adonar que la crisi anava per llarg, van fer dossiers personalitzats per a cada alumne. I amb el dossier també van repartir un lot de material escolar amb retoladors, regles, blocs de dibuix, gomets i altres elements “per passar-s’ho millor a casa en confinament”. El material es va repartir a totes les famílies de l’escola.

Institut Escola La Mina-1

“Hi ha nens i nenes a qui aquest model ha sorprès. Sentir-se escoltat individualment, no dins d’un grup, ha fet que a molts adolescents els hagi agradat. I han treballat, de vegades, com mai. Sense influències de grup perquè ja no els calia ser un rebel per quedar bé davant dels companys. Quedaves bé davant del professor, els motivava la feina i la lliuraven”.

El vincle amb l’escola es reforça

Segons Marta del Campo durant el confinament “no ens hem oblidat de la dimensió social de l’aprenentatge”, de tenir en compte l’entorn i la igualtat d’oportunitats. “Estem molt satisfets. Ha donat molta feina però hem estat molt creatius. Hem aconseguit que els nostres alumnes se sentissin acollits a l’escola”. Iván Cortés afegeix que amb la pandèmia “hem guanyat més confiança, més sentit de pertinença, perquè l’escola ha estat sempre present en aquest confinament”.

Però el sentit de pertinença a l’escola i al barri també s’ha aconseguit amb altres actuacions, a banda de l’educació. Iván Cortés és qui ha coordinat l’organització del repartiment de menjar a través del Banc dels Aliments, dels menús diaris preparats de l’ONG World Central Kitchen o fins i tot el repartiment de tiquets solidaris per a famílies necessitades. I tot plegat, amb el rerefons de l’escola com a referent. El fruit  de tot aquest treball ha tingut un resultat prou esperançador. “Aquest any hem aconseguit el 100 % de les matrícules, tant en nens com en nenes”, sentencia Cortés.