Com cada any a principis de juny les flors de la xicranda inunden carrers i jardins de Barcelona. Aquesta setmana és el punt àlgid de la seva floració.

Les flors exuberants i vistoses d’aquest arbre forà -nadiu de l’Amèrica del Sud- són sens dubte unes de les més apreciades pels barcelonins. Aquests dies els exemplars urbans es troben en plena floració, un fet que no passa desapercebut pels habitants de la ciutat, ja que, qui més qui menys, en coneix algun exemplar al costat de casa seva o en algun carrer pròxim.

D’on ve aquest arbre?

La xicranda (‘Jacaranda mimosifolia’) és un arbre autòcton de països com Bolívia, el Brasil o l’Argentina. El clima suau de Barcelona i del litoral català  és força idoni per a aquesta espècie, especialment sensible a les glaçades de l’interior i el nord del país.

Cal destacar que es tracta d’un arbre força modest al llarg de l’any, d’alçària mitjana -a l’entorn dels 10 metres- però que crida, i molt, l’atenció entre finals de maig i principis de juny per la seva floració, molt espectacular.

Les flors

Les flors, en forma campanes de color lilós,  es caracteritzen per ser força grosses i molt nombroses. Apareixen justament abans que apareguin les fulles, cauen a terra amb celeritat i encatifen carrers i voreres. Tenen l’inconvenient de ser especialment enganxoses, un fet a tenir molt en compte si hem d’estacionar el nostre vehicle sota d’algun exemplar.

Les fulles i el tronc

Les fulles de la xicranda tenen un comportament un xic estrany, ja que a Barcelona solen aguantar damunt l’arbre el pic de l’hivern i acaben caient a finals d’aquesta estació o principis de primavera, una mica a la inversa de la majoria d’arbres. Es tracta de fulles compostes i d’aspecte similar al de les mimoses o les falgueres.

La fusta de la xicranda és molt valorada i cal destacar que totes les parts d’aquest arbre són tòxiques, per bé que també és una espècie amb moltes propietats medicinals.

On podem veure xicrandres?

De xicrandes en trobem exemplars repartits per tota la ciutat, bé de forma isolada o en petits grups. Cal destacar, per la seva bellesa i antiguitat, l’exemplar nascut l’any 1904 catalogat per l’Ajuntament de Barcelona que viu al carrer d’Alfons XII, a tocar del carrer dels Madrazo.

També hi ha exemplars especialment fotogènics la Sagrada Família o a l’avinguda de les Drassanes. A banda, en podem trobar a la plaça del Nord (Gràcia), a la plaça de Lesseps, al carrer de Guipúscoa, a la rambla de Prim, als carrer dels Ferrers, de Darnius o de Jules Verne,  a l’avinguda de Pedralbes, a la via Augusta (a prop de General Mitre),  o a la plaça de les Glòries i de Letamendi, entre d’altres.

També se’n poden localitzar als parcs de Montjuïc, la Pegaso i Diagonal Mar o als Jardins del Clot de la Mel, entre d’altres.

A continuació podeu veure les imatges en directe enregistrades per @btveltemps als Jardins del Clot de la Mel, a Sant Martí, així com diverses imatges compartides a la xarxa pels seguidors de betevé: