, investigador del CSIC al CREAF i els investigadors del CREAF Oriol Lapiedra i Aina Garcia afirmen que el confinament està permetent observar canvis en el comportament de les espècies i que es produirà un increment local de la biodiversitat. Malgrat això, insisteixen en el fet que és probable que siguin canvis efímers i que desapareixeran quan l’activitat humana torni a nivells previs als de la crisi.
El temps de confinament, una trampa ecològica per als animals
Els investigadors afirmen que el coronavirus haurà estat una trampa ecològica, una falsa percepció que les ciutats són llocs adients per viure-hi.
Destaquen que el confinament exposa els animals a condicions que poden tenir poc a veure amb les que experimentaran en el futur, quan les persones i els cotxes tornin a inundar els carrers de les ciutats. En el cas dels ocells, per exemple, si aprofiten la tranquil·litat d’aquests dies per criar en zones on abans no ho feien, la reproducció podria fracassar un cop es recuperi certa normalitat.
A Barcelona, tot i que és relativament freqüent veure senglars a la part alta de la ciutat, aquesta etapa de confinament ens ha permès veure’ls molt més a prop del mar, fins i tot en el cas del Maresme, al mateix mar
Wow! A wild boar while swimming on the way to #Barcelona // Alça! Un senglar nedant a tocar de la platja d’Arenys (video by Toni Ribas) #Catalonia @elpuntavui @LaVanguardia @diariARA @Mammal_Society @minuartia_tw @agentsruralscat @federcat @MaresmeLV @CostaBcnMaresme pic.twitter.com/WIG9qK9IIB
— Pere Alzina (@BeyondBCN) April 11, 2020
Uuauu. Porcs senglars per sota de la Gran Via de Barcelona a Perú amb Bac de Roda. La natura i la vida salvatge segueixen obrint-se pas #coronavirus #Covid19 pic.twitter.com/9Kg7axVbwE
— David Meseguer (@DavidMeseguer) April 1, 2020
Els ocells canten més greu
S’ha observat que ocells com les mallarengues a les ciutats canten a una freqüència més alta que fora dels nuclis urbans. Això podria ser un mecanisme per evitar que el so passi desaparcebut degut als sorolls de la ciutat, normalment de freqüència baixa.
Amb el confinament, així doncs, es podrien esperar alguns canvis en el cant dels ocells. Malgrat tot, és poc probable que aquest fet afavoreixi espècies que cantin a freqüències baixes, com s’ha suggerit, perquè no hi ha evidències clares que la freqüència del cant sigui un factor important a l’hora de colonitzar àrees urbanes.
Els experts també destaquen que aquests dies la disminució de l’activitat humana pot reduir l’aliment disponible per a les espècies més abundants en àrees urbanes com coloms, gavines o rates.
Alguns animals podrien deixar de percebre les persones com un perill
En general, la majoria d’espècies mostren respecte vers els humans, un fet que es tradueix en la baixa biodiversitat als centres de les ciutats. Aquest comportament, però, podria veure’s alterat a causa del confinament.
A Banyoles els carrers són dels ànecs! Primer pel pas de zebra…i després ja pel mig del carrer. Caaaaabrons! #quedatacasa pic.twitter.com/3onx8C1gh0
— Moisès Costa 🎗 (@mcostabosch) March 21, 2020
Aquest seria el cas de grans depredadors que eviten les concentracions urbanes per reduir els conflictes amb els humans, però que s’hi poden habituar ràpidament quan baixa la percepció de risc. Recentment s’han vist pumes a Xile o lleopards a l’Índia.
Els tres investigadors catalans expliquen que no es disposa de prou informació per estimar l’impacte real del confinament sobre la fauna. Per fer-ho, cal documentar els canvis en el comportament dels individus i els seus efectes sobre les dinàmiques de la població abans, durant i després el confinament i comparar-los amb dades de llocs semblants on no s’hagi produït l’aïllament obligatori.
Conclouen que la possibilitat que unes poques setmanes de confinament hagin pogut alterar el comportament i diversitat d’animals ens hauria de fer reflexionar sobre fins a quin punt estem creant ciutats que són poc habitables.
