D'aquestes imatges fa ja vuit anys. Uns nens fotografiaven un grup de senglars al barri de Montbau, ben a prop de l'Hospital Vall d'Hebron. Llavors, tot i que ja començaven a generar problemes als barris de muntanya, no hi havia sensació d'alarma i més d'un ho considerava una anècdota. Es feia evident, però, que els animals ja s'estaven acostumant a la presència humana. Només dos anys després, al districte de Gràcia, una patrulla de la Guàrdia Urbana va haver d'empaitar aquesta família que passejava tranquil·lament per la vorera. Cada vegada més freqüentment s'han anat reproduint episodis similars. Juny de 2011: una femella amb tres cries va haver de ser sedada en una zona enjardinada propera a la Quiron. El mateix any, els parterres del Pla de Montbau es van llevar així. I noves imatges de particulars evidenciaven que els senglars estaven millorant les seves aptituds per aconseguir aliment de les escombraries. Era l'avantsala d'una de les aparicions més sonades que han pogut capturar les càmeres de BTV. Aquesta cursa temerària per creuar la Diagonal a plena llum del dia el 2013. El costum, alerten els experts, ha fet que els senglars es creguin amb dret de reclamar menjar als humans i això convida a actuar amb prudència per evitar acabar amb un ensurt.

Els senglars deixen els boscos i s’acosten a la ciutat perquè saben que hi trobaran menjar. És més habitual que ho facin els mesos d’estiu, quan els més difícil alimentar-se a Collserola. És per això que els responsables del parc demanen que no se’ls faciliti l’accés al menjar i que en cap cas no se’ls en doni. Recorden que són animals salvatges que poden actuar de manera agressiva. Ja hi ha hagut més d’un ferit a la ciutat.

Els exemplars més propensos a baixar a zones urbanes són, sovint, els més grossos. Poden arribar a pesar 50 quilos, 20 més que els que es queden al bosc. Això és perquè l’aliment que troben a la ciutat, sovint provinent de les escombraries, és molt més calòric. El fet que augmentin de pes més de pressa avança també l’edat a partir de la qual poden reproduir-se. Tot plegat contribueix a augmentar encara més la població d’aquests animals al Parc Natural de Collserola.

Es calcula que, tenint en compte les dimensions del parc, la xifra idònia de senglars hauria de rondar els 400 exemplars. Segons les últimes estimacions n’hi ha més del doble.