S’acosta el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any i la nit més curta. Aquest any es produirà dissabte, 20 de juny, a les 23 h i 44 min.
Pel solstici d’estiu el sol surt cap a l’est-nord-est, a 57º. Pels volts d’aquesta data el sol ja no es veu sortir damunt del mar des de Barcelona, sinó que treu el nas per sobre dels contraforts de la Costa Brava, un fet que podem observar perfectament des de Montjuïc.
Curiosament, uns 15 dies abans i després del solstici d’estiu es pot arribar a copsar la silueta del castell de Tossa de Mar, a la Costa Brava, des de la ciutat de Barcelona.
Pels equinoccis de tardor i de primavera el sol surt en una posició mitjana, per l’est, a 89º. En aquest moment es veu sortir encara damunt del mar des de Collserola, però força més amunt que el dia del solstici, aproximadament a la vertical de Diagonal Mar.
El solstici d’hivern coincideix en el moment en què veiem sortir el sol més cap al sud de tot l’any. A Barcelona el primer dia de l’hivern surt per l’est-sud-est, a 121º. Des de la Torre de Collserola es veu emergir damunt del mar, entre Montjuïc i la torre Mapfre.
Albada el dia del solstici d’hivern
El perquè de les estacions de l’any
El grau d’inclinació de l’eix de rotació de la Terra és justament l’origen de les estacions. La Terra gira com una baldufa, però amb l’eix lleugerament inclinat, concretament 23,5 graus al llarg de tot l’any. En el seu gir al voltant del Sol, els rajos solars li cauen més verticals sobre l’hemisferi nord els mesos del nostre estiu, i passa a l’inrevés amb l’hemisferi sud a l’hivern.
Aquesta inclinació fa que la Terra, en el seu viatge anual al voltant del Sol, quedi més o menys exposada als rajos solars al llarg de l’any.
Durant l’hivern boreal (el nostre) és l’hemisferi sud el que queda més exposat al Sol (allà és l’estiu). A l’estiu, en canvi, passa justament el contrari: és l’hemisferi nord el que queda més exposat al Sol.
