Jordi Sacases, arxiver de la basílica de Santa Maria del Pi, explica que aquest espai conté documents que daten del 1140. Són 400 metres lineals de documentació reial, papal i també musical, tot plegat molt lligat a la Guerra de Successió i la vida de Sant Josep Oriol.
Els tresors de Santa Maria del Pi
Una taula del 1764 on seia el rector i l’arxiver de l’església o una butlla vaticana del 1561 són alguns dels documents que amaga aquest arxiu. També destaca el segell de la majestat, un privilegi reial de Pere III el Cerimoniós del 1370 que era un certificat que es lliurava als baciners: les persones que recaptaven la caritat pels carrers i que amb aquest document es lliuraven d’anar a la guerra.
A Santa Maria del Pi també trobem l’únic arxiu musical de les antigues capelles que es conserva a Barcelona, amb més de 4.000 obres musicals. Entre les quals, la música del ball de l’Àliga en un document del 1756.
La petjada de Sant Josep Oriol
Actes d’acords de les constitucions catalanes de les lleis que afectava les institucions eclesiàstiques, així com les diverses constitucions de Catalunya amb un recull de totes les lleis, són també algunes de les troballes que amaga l’arxiu.
Un dels protagonistes d’aquest arxiu és un sant del segle XVII que era conegut com el doctor pa i aigua perquè durant dècades va passar gana. Cada dia, a les tres de la tarda, Sant Josep Oriol rebia els visitants per fer-los receptes curatives a la capella de la plaça del Pi. L’arxiu conserva les cartes i els miracles d’aquest sant tan popular que va travessar fronteres.
