El Museu de la Història de la Perruqueria, fundat pel conegut perruquer i estilista Raffel Pagès fa més de 20 anys, és a la rambla de Catalunya número 99 i, tot i ser un referent en el seu sector, encara és un gran desconegut per a bona part de la ciutadania de Barcelona.
Hi entrem acompanyats de Rafa Burgos, historiador i periodista, qui destaca que són milers els objectes que formen aquesta col·lecció, “la més important del món dins del sector de la perruqueria”.
Hi ha curiositats gracioses, com ara assecadors de mà amb les aspes tirades enrere perquè no s’hi enredessin els cabells, pentinats molt extravagants de l’època de Maria Antonieta i rulós elèctrics per fer la permanent, i també d’altres nostàlgics i tristos, com una nina amb tot d’objectes per pentinar-la i que, malgrat que és molt antiga, està sense desembalar perquè la nena a qui li havien de regalar va morir.
Col·lecció amb milers d’objectes prehistòrics
Sembla que a la prehistòria ja preocupava donar una bona imatge, a jutjar per alguns dels objectes que recopila la col·lecció de Raffel Pagès , com ara pintes que són esquelets de peixos i que es feien servir per pentinar els cabells.
Altres documents que es poden observar en aquest singular museu són pedres angulars de la perruqueria internacional: hi ha un exemplar del primer número de la que es considera la primera revista de perruqueria del món, ‘Les cent-un coiffeurs de tous les pays’. Es va començar a publicar el 1837 i el títol feia referència als 101 perruquers que hi havia a França en aquell moment.
Val a dir que tots els objectes que hi ha al museu van ser recopilats en persona pel propi Pagès a diferents racons del món, i es va aficionar a resseguir amb aquestes troballes la història de la que va ser la seva passió i professió: la perruqueria.
