El cuiner Jordi Vilà, xef del restaurant Alkimia, va ser guardonat al juliol amb el Premi Nacional de Gastronomia, i ens en ve a parlar a l”Àrtic’.
L’enamorat de la cuina
Una estrella Michelin, tres Sols de la Guia Repsol i, ara, el Premi Nacional de Gastronomia: Jordi Vilà és un dels noms més consolidats de la cuina catalana contemporània. Amb un ull al mar i un altre a la muntanya, Vilà marida els dos extrems que millor defineixen el paisatge català en una cuina que reivindica els orígens i els transforma en una gastronomia moderna, elegant, agosarada i de qualitat.
“La Michelin realment és la millor guia a escala mundial que hi ha sens dubte, per trajectòria, és el gran referent, és seriosa i ells funcionen d’una manera que és molt clara. El que passa és que no hi ha espai, és a dir, és molt rígida, en aquest aspecte, volen anar molt sobre segur. Jo la Michelin, com a cuiner, me la vaig prendre com que ens l’han donat per fer el que venim fent, senzillament hem de seguir fent el que ja estàvem fent. A partir d’aquí si tu el que vols és ambicionar més estrelles, més reconeixement, i comences a canviar… corres el risc de desdibuixar-te tu mateix.”
Jordi Vilà
L’univers de l’Alkimia
Com a capità del restaurant Alkimia, que es va traslladar ja fa anys del carrer de la Indústria a la Fàbrica Moritz, a la ronda de Sant Antoni, Jordi Vilà ofereix una carta de proximitat que ha enamorat locals i crítics estrangers. Això sí, cap premi com el que et donen a casa…
“Em fa molta més il·lusió el Premi Nacional de Gastronomia, sí, perquè és un premi, com deia en el seu dia, que és el reconeixement de la gent propera. Vull dir, sempre diem allò que costa de ser una mica profeta a la teva terra, quan el premi ve de la gent de l’acadèmia que, al final, l’acadèmia forma part del teixit de la societat catalana, una miqueta divers, que són gent que han vingut no una ni quatre, sinó moltíssimes més vegades. I al final això és el premi a una trajectòria, una consolidació que hi combrego molt més que amb la Michelin, que també n’estic encantat.”
Jordi Vilà
Jordi Vilà no para quiet. Com si l’Alkimia no fos ja de per si un projecte prou important, en aquests anys s’ha embarcat en altres iniciatives, que inclouen, per exemple, el restaurant Al Kostat, també a la Moritz, dedicat a la cuina més del dia a dia, i el Vivanda i el Va de Cuina, situats al carrer Major de Sarrià. Aquesta multiplicitat de fronts constaten que Jordi Vilà, a més de xef i empresari, és un enamorat de la cuina.
Les 75.000 hores de Jordi Vilà
Des d’aquells temps llunyans en què acompanyava la seva mare als fogons fins avui dia, el papiolenc Jordi Vilà té acumulades més de 75.000 hores en una cuina. Amb un bagatge així, i amb la passió pels sabors, les essències i les arrels de la gastronomia catalana, el nostre convidat va començar la seva carrera amb només 15 anys a l’obrador d’una pastisseria, abans de formar-se a la Joviat de Manresa i foguejar-se en restaurants com el Casa Irene o el Neichel de Barcelona.
Però el Jordi sap que l’ofici de la cuina es comença des de baix, i per això el seu primer restaurant va ser un Abrevadero, és a dir, un abeurador que, tot i la modèstia del seu nom, ben aviat es va guanyar una clientela fidel i l’aplaudiment de la crítica especialitzada. Més endavant, en va tenir prou amb una bona dosi d’Alkimia i de talent per guanyar una estrella Michelin i tres Sols de la Guia Repsol, i va expandir el negoci però sense marxar gaire lluny, de fet, just Al Kostat.
I aquest estiu, com a colofó de tot plegat, ha rebut el Premi Nacional de Gastronomia. És l’excusa perfecta per convidar-lo al sofà de l”Àrtic’, on sempre tenim fam de cultura… i, per què negar-ho, de bon menjar.
