L’accelerador d’electrons ALBA és, sens dubte, la instal·lació científica més gran de l’estat espanyol, situada al Barcelona Synchrotron Park, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès.

L’Antonio Baños conversa amb Caterina Biscari, doctora en física que dirigeix el sincrotró ALBA, i descriu aquesta instal·lació de manera didàctica: “És com un gran microscopi que ens obre finestres on no hi ha altres instruments que ho puguin fer”. Explica que els electrons sempre fan voltes i que quan li posem un camp magnètic emet una llum del sincrotró per analitzar la matèria atòmica i molecular.

La llum del sincrotró no s’atura

La quantitat d’aplicacions d’un sincrotró no té límits, la llum que s’extreu va a freqüències molt més altes i també més curtes. Quan més alta és l’energia o la freqüència, més petit és el detall d’informació que en traiem i, per tant, permet una informació en detall i acurada per estudiar la matèria.

És com un gran microscopi que ens obre finestres on no hi ha altres instruments que ho puguin fer
Caterina Biscari , directora del sincrotró ALBA

Al sincrotró ALBA treballen 6.000 hores a l’any, xifra que suposa uns 225 dies sense parar, i amb el preu que està la llum, la factura més elevada que ha d’afrontar aquesta instal·lació és aquesta, tot i tenir un contracte que permet tenir una certa previsió.

10 anys d’experimentació

La major infraestructura científica de l’estat es va crear gràcies al finançament a parts iguals de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència i Innovació del Govern espanyol. El 2010 es va inaugurar l’espai i el 2012 ja s’hi van fer els primers experiments, una línia que continua en creixement.

Universitats i centres d’investigacions poden fer servir el sincrotró ALBA de manera gratuïta, això sí, després de proposar projectes i rebre el vistiplau d’un grup d’experts externs. Des del sector privat i industrial poden llogar el servei d’una línia o també l’anàlisi de les dades que ofereix la instal·lació. A més, l’ALBA té la porta oberta a petites i mitjanes empreses europees, que a través dels fons de la comunitat poden accedir a la infraestructura científica.