L’artista electrònica Mónica Rikic mostra un dels seus treballs a l’exposició “Homo Ludens” i ens ve a parlar de la seva feina a l”Àrtic’.
Robots que pensen, humans que juguen
La feina de Mónica Rikic es mou sobre dos eixos: les possibilitats de la intel·ligència artificial i l’educació. La reflexió sobre l’autonomia de les màquines l’ha duta a presentar a l’exposició “Homo Ludens” del CaixaForum la peça ‘La màquina que juga sola’, un artefacte que genera una sèrie de jocs simples sense necessitat d’interacció amb els humans. Amb aquest treball, Rikic incideix en la línia de pensament general de l’exposició, que ens mostra fins a quin punt les ja no tan noves tecnologies han ludificat la nostra realitat, implantant dinàmiques de joc en àmbits insospitats.
‘La màquina que juga sola’, que es diu així, forma part d’una sèrie de peces amb les quals he estat treballant els últims anys en què m’imagino com serien identitats postsingulars alternatives. Què vol dir postsingular? Doncs la postsingularitat és el moment en què els sistemes cognitius artificials, o més conegut com a intel·ligència artificial, superi les capacitats humanes o les iguali i llavors arribarien a tenir consciència. Llavors tothom pensa que ens vindrien a atacar, i jo, en canvi, penso que no voldrien jugar amb nosaltres o passarien de nosaltres”
Mónica Rikic
I en aquesta mateixa línia d’importar el joc a entorns com el de l’educació, Mónica Rikic ha desenvolupat una sèrie de projectes que adapten les lògiques elementals del videojoc i les seves possibilitats interactives a activitats que es poden realitzar en una aula o en una instal·lació de carrer.
Un dels més rellevants és ‘Buildasound’, el seu projecte de final de màster, que agafava els clàssics jocs de construcció i els feia servir com a recurs per convidar els més petits a elaborar melodies i escales musicals amb blocs que emetien sons i es podien apilar els uns sobre els altres. Amb ‘Buildasound’, del 2010, Mónica Rikic va començar una carrera que ha fet d’ella una de les artistes electròniques més reconegudes de casa nostra, guanyadora d’un Premi Nacional de Cultura el 2021.
Jo crec que hi ha una ludificació de l’experiència de vida a través de les tecnologies bastant important. Per exemple, quan agafem un taxi o algun servei d’aquests, d’aplicacions, et demanen després si en vols fer una valoració. O quan demanes menjar a casa, també. Llavors això és una forma de ludificar d’una manera amagada o més discreta”
Mónica Rikic
L’humanisme tecnològic de Mónica Rikic
La barcelonina Monica Rikic és una artista que ha substituït els pinzells i les teles per codis de programació, videojocs i robots. Llicenciada en Belles Arts, en va tenir prou amb el projecte de final de màster en Arts Digitals perquè el seu nom comencés a sonar en festivals de tot el món. Era el primer pas en una carrera que l’ha duta a utilitzar les noves tecnologies i els videojocs per fer crítica social, expandir els límits i les possibilitats de l’educació, o reflexionar sobre la naturalesa de la intel·ligència artificial i de les seves crisis.
L’any passat, la Mónica es va endur el Premi Nacional de Cultura per la seva feina i, ara, un dels seus projectes forma part de l’exposició “Homo ludens” al CaixaForum. Per tot plegat, avui seu amb nosaltres a l”Àrtic’, on confiem que la barreja entre art i tecnologia ens ajudi a ser una mica més humans…
