Tothom es vesteix, però la indústria de la moda no dona resposta a les necessitats de tothom, ni molt menys. De fet, des dels anys 60, quan la moda va industrialitzar-se, van encabir tota la diversitat de cossos que hi ha en la humanitat en només un grapat de talles: XS, S, M, L, XL. Pels fabricants era senzill i abaratia costos. I d’aquí, molts dels nostres problemes.
Posem només un exemple: la diversitat funcional. Si t’han de vestir estirat al llit perquè tens una paràlisi, o tens una pròtesi a la cama i necessites accedir-hi fàcilment, o has d’estar tot el dia assegut en una cadira de rodes i les butxaques dels pantalons et freguen i molesten… la roba de moda ràpida no dona resposta a cap d’aquests casos. Per això neixen iniciatives com Free Form Style.
El xandall com a uniforme
Carolina Asensio, una de les dues fundadores de la marca, explica que van tenir la idea de fer moda inclusiva arran d’un ictus que va patir el seu germà fa sis anys.
La carolina explica que van anar passant els anys i un detall recurrent va cridar-li l’atenció: “Aquest home sempre va amb xandall? Si ni en tenia!”. Va ser llavors quan van posar fil a l’agulla per fer roba adaptada a les necessitats de gent amb mobilitats i funcionalitats diverses.
La carolina explica que van anar passant els anys i un detall recurrent va cridar-li l’atenció: “Aquest home sempre va amb xandall? Si ni en tenia!”. Va ser llavors quan van posar fil a l’agulla per fer roba adaptada a les necessitats de gent amb mobilitats i funcionalitats diverses.
Pantalons que s’obren de dalt a baix amb una cremallera pel camal per facilitar l’accés a gent que ha de portar sonda o que porta pròtesi, capes amb cremalleres que s’obren d’una estrebada i mai no es trenquen, jaquetes americanes sense esquena per a persones que van en cadira de rodes…
Marina Vergés, l’altre 50 % creatiu de la marca, fa una repassada de les peces que més han agradat de moment a la seva clientela. Una producció de quilòmetre zero amb teixits de qualitat que garanteixen roba resistent i amb una llarga vida.
A més, accepten encàrrecs especials i fer mà a mà amb la clientela els patrons. De fet, la gràcia de Free Form Style és que escolten les peticions, desitjos i necessitats dels seus clients per indagar com poden donar-hi resposta i fer-los la vida més fàcil i còmoda.
Models de veritat
“No volíem fer una farsa” i posar gent que camina en cadira de rodes per fer una sessió de fotos per ensenyar la roba, explica Asensio, de manera que van plantar-se a les clíniques de rehabilitació amb un anunci: “Es busquen models”.
Una de les persones que s’hi van apuntar és la Sarai, nedadora paralímpica a qui li falta un avantbraç des que va néixer. “Quan s’ha de comprar un abric, queda discapacitada, però la culpa és de l’abric”, diu Asensio, que també poden adaptar peces de vestir a les necessitats de cadascú.
En Marc Vidal de client a model
El Marc Vidal, client i model de la marca, fa un parell d’anys es va quedar en cadira de rodes per una lesió medul·lar. “Vaig tenir una caiguda accidental des d’un mirador. La meva vida va canviar totalment, havia de portar una cadira de rodes”, diu. Vidal, durant l’entrevista, porta uns pantalons dissenyats per Free Form Style amb una cremallera lateral que arriba fins a la cuixa.
Va conèixer les creatives de Free Form Style mentre feia rehabilitació, i de seguida li va agradar la idea de fer roba bonica i a la moda per a “persones amb mobilitat reduïda, que utilitzem cadira de rodes o que tenim un problema que ens limita físicament“, detalla Vidal
Vidal, explica durant l’entrevista que porta uns pantalons dissenyats per Free Form Style per a persones que, com ell, van en cadira de rodes, amb una cremallera lateral que arriba fins a la cuixa. Una disseny gràcies al qual ha trobat una gran solució per moments quotidians.
Quan necessito anar al lavabo, en comptes de baixar tot el pantaló trec aquest lateral i ja tinc accés a la meva zona íntima per fer-me el sondatge.
Molta roba, poc diversa
Sobre la roba comuna que podem comprar a les botigues de “fast fashion” o moda presta, que és molta perquè cada setmana hi ha peces noves, Vidal explica que “s’hi pot trobar roba molt còmoda per anar en cadira de rodes però que no s’acaba d’adaptar al 100 % a estar assentat tot el dia, a fer pipí sondant-te…”.
Els problemes per trobar roba adient són compartits amb altres col·lectius i perfils diversos: “Moltes persones tenen dificultat per trobar talles grans”, exemplifica Vidal, pel que demana una societat més inclusiva, realista de les seves pròpies diversitats i amable. “Ajudaria començar a tenir més consciència de la realitat de la gent”, rebla.
