Si haguessis de dir tres aspectes que estimes i tres que detestes de la ciutat de Barcelona, què contestaries?
És precisament el que es preguntava en un estudi batejat com a Amodi (amor-odi) i Barcelona, en què van participar 800 persones durant la Biennal Ciutat i Ciència 2021. Pau Alarcón, sociòleg, estadístic i coordinador del projecte, revela que el més estimat i que “ningú va dir ‘no m’agrada'” és el patrimoni urbanístic de Barcelona.

El gran conflicte de la ciutat en el moment de l’enquesta és el model de transport”
Pau Alarcón, sociòleg

Per contra, el que més van rebutjar les persones enquestades va ser el turisme en excés i la gentrificació que comporta la pujada dels preus dels habitatges i l’eliminació del comerç tradicional. I, entremig, en una nebulosa d’amor i odi que dona nom al projecte, hi ha, sobretot, un tema que a alguns els encanta en la mateixa proporció que horroritza d’altres: “El gran conflicte de la ciutat en el moment de l’enquesta és el model de transport”.

Ciutat amable o trobar aparcament

Carrils bicis, superilles, monopatins, bicicletes… molta gent s’estima aquest model de ciutat perquè el troba més amable. En canvi, a molts d’altres “no els agrada gens perquè no troben aparcament i les bicis i patinets se salten les normes”, explica Alarcón.

En definitiva, “hi ha dos models de ciutat i una població dividida”, diu, i ho rebla Ángel Ramírez, cocreador del projecte Amodi, un experiment que també s’ha implementat a Còrdova, Màlaga i Saragossa.

Ramírez explica que, a diferència de les altres ciutats, a Barcelona “el debat està amb una intensitat major” perquè han aparegut en l’enquesta “els antagonistes” d’aquest tema: tant els que hi estan a favor com els que hi estan en contra, és a dir, tant els que conceben l’espai públic “com un espai on es viu la ciutat” com els que conceben “l’espai públic com un flux”.

Hi ha dos models de ciutat i una població dividida al voltant del transport”
Ángel Ramírez, cocreador del projecte Amodi

“Barcelona aixeca passions”

El que més ha sorprès els experts és la quantitat de respostes, ja que tothom va contestar les tres opcions positives i les tres de negatives, que era el màxim de l’enquesta. “Barcelona aixeca passions, a diferència d’altres casos on s’ha fet aquest mateix estudi” i en què la ciutadania sí que va contestar les tres opcions positives i, en canvi, de les negatives només en van dir una o dues, recorda Alarcón.

A més, com a detall, a Barcelona “hi ha molt més consens” en els aspectes positius que en els negatius, és a dir, que les persones enquestades coincideixen molt més en allò que els agrada de la ciutat i, per això, esmenten totes el mateix grapat d’aspectes: patrimoni urbanístic, natura, gent i cultura.