La Blanca i la seva parella després de viure molts anys a la ciutat i, un cop haver viscut el confinament per la pandèmia tancats al seu pis de Barcelona, es van replantejar el retorn a la vida rural. El mes de maig van decidir marxar de Barcelona i s’han instal·lat a un petit poble del Pallars Jussà, Salàs de Pallars. Un micropoble de poc més de 300 habitants on la seva vida els ha canviat totalment. Hi han pogut anar ja que la Blanca treballa a casa creant joies i la seva parella pot fer teletreball. 

Marxar de Barcelona era una cosa que sempre tenia ganes de fer i ho comentava a la meva parella que és del poble on vivim. Ell no volia perquè li agrada molt Barcelona. Gràcies que ell ara pot fer teletreball ens ho vam plantejar i vam fer el pas. El canvi de vida ha sigut radical.”
Blanca Torà, joiera

Els pros i els contres de la vida rural

I és que a Salàs de Pallars no tenen ni supermercat i fins fa poc tampoc no hi arribava la fibra. El transport públic és molt deficient, “per anar a Barcelona estem 4 hores, i en cotxe només dues i mitja”. I assegura que trobar habitatge de lloguer és molt complicat. Tot i això, el poble té CAP i la Blanca assegura que “demano cita i la tinc per demà. Amb una atenció més personalitzada i tranquil·la”.

A Barcelona hi havia moments que fins hi tot m’atordia, la gent, el soroll. Necessitava tornar a tenir contacte amb la naturalesa. Tenir més espai per treballar a casa i no gastar-ho tot, per exemple, amb el lloguer. Tot això, són coses que han canviat. Aquí és un dia a dia molt més tranquil. No esmorzo amb preses, em poso a treballar tranquil·la. És molt diferent!”
Blanca Torà, joiera

repoblem
La Blanca té molt clar que, de moment, no pensa tornar a Barcelona.

Ara passaran el primer hivern al micropoble amb els seus 300 habitants, la neu i el fred. Un paisatge que canvia durant l’estiu quan la vila és plena de visitants. Assegura, però, que ara li agrada tornar a Barcelona com a visitant. “M’he reconciliat amb Barcelona perquè quan hi vaig ja no he de pensar que haig de viure allà. Abans quan tornàvem de passar el cap de setmana fora i hi entràvem pensava uix altre cop aquí! En canvi ara penso; mira és maca la ciutat. Ara, quan han passat dos o tres dies ja en tinc prou”.

Repoblar la Catalunya buida a través de les xarxes socials

En Ton Lloret fa anys que va marxar d’Igualada per anar a viure a un micropoble de 200 habitants de la comarca de l’Anoia, Argençola. Un poble amb l’extensió de dues vegades i mitja Badalona, i on segons en Ton els “Tots els habitants podríem viure en un sol bloc, però en una immensa extensió de terreny al nostre voltant”. 

Després del confinament, en Ton va decidir crear @repoblem, un compte de Twitter en què posa en contacte ofertes de feina o allotjament de micropobles per ajudar persones que viuen a les ciutats a poder marxar-ne.

Poses en contacte ofertes de feina o allotjament de petits pobles per a persones que volen marxar de les ciutats per establir-se al món rural. Hi ha qui fa teletreball i el que busca és un lloc on viure. Hi ha qui necessita les dues coses perquè no té feina i també busca habitatge. Jo ofereixo les ofertes que venen de micropobles que són aquells de menys de 500 habitants i les publico per ajudar qui vulgui marxar.”
Ton Lloret, creador @repoblem

En Ton assegura que “Després del confinament, moltes persones tenen clar que volen marxar de les ciutats”. 

Degut a l’alt interès que ha provocat el compte @repoblem, en Ton va decidir escriure el llibre ‘Repoblem’, amb l’editorial Cossetània. Una publicació que mostra les experiències de famílies o persones que han decidit marxar de les seves ciutats. A la vegada parla amb persones d’aquests petits pobles per denunciar la manca d’inversions del govern i per conèixer millor la vida a la Catalunya més rural. Ell creu que molts dels protagonistes que han migrat volien tornar a contactar amb la naturalesa.

Penso que la pandèmia ha despullat tots els atractius que tenien les ciutats i ha fet reflexionar molta gent de la idoneïtat de quedar-s’hi. El món rural durant la pandèmia ha brillat perquè tenia tot el que es necessitava en aquell moment i que a la ciutat no es tenia: entorn natural o sortir a passejar. El confinament ens ha fet adonar que som una part més de la natura i ara molt gent busca connexions més humanes ”
Ton Lloret, creador @repoblem