Dels 73 barris que hi ha a la ciutat, tan sols el de Gràcia i el de Sant Andreu de Palomar tenen el que es considera bandera històrica, és a dir, antiga, basada en símbols del passat de la zona i d’ús comú al barri.

“Les dues deriven dels escuts propis”, explica el vexil·lòleg Jordi Avià-Faure, qui també detalla que la bandera de Gràcia s’atribueix a un antic convent, el de església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets, i per això està formada per tres lliris sobre un fons blau “molt virginal”. Es calcula que tant l’escut com el segell i la bandera de Gràcia van instaurar-se el 1850, quan la Vila de Gràcia va ser municipi per segona vegada, apunten aquests experts.

En canvi, la del barri de Sant Andreu de Palomar, molt més contemporània, creada a la dècada del 1980, conté “el símbol dels segells i els escuts del poble de Sant Andreu de Palomar“, és a dir, l’aspa de Sant Andreu —en record de la seva crucifixió en una creu en forma d’x— sobre un to blau i les colomes, detalla el també vexil·lòleg Sebastià Herreros.

Altres banderes de barris

Malgrat que no es consideren històriques, hi ha barris barcelonins que tenen banderes pròpies que estan en ús i que han estat creades pels propis veïns. És el cas del Poble-sec, Sants i la Barceloneta.

Una bandera ha de ser distintiva i sintètica”
Jordi Avià-Faure, vexil·lòleg

Aquest últim barri té una bandera de dos colors, un de groc i l’altre de blau, que evoquen la sorra i el mar, segons Herreros i Avià-Faure, i que casualment són els mateixos colors que té el Liceu de Barcelona i Ucraïna, detallen els experts.

Dos quarters indiquen que són a Barcelona perquè estan dedicats a recordar la bandera de la ciutat, i als altres dos hi ha la torre del Rellotge i una barca de pesca.

L’Associació Catalana de Vexil·lologia compleix 40 anys

Els dos experts consultats són membres de l’Associació Catalana de Vexil·lologia, una entitat que es va fundar ara fa 40 anys per analitzar i assessorar tot el que té a veure amb banderes al territori català.

Avià-Faure destaca que la vexil·lologia, que és l’estudi de les banderes, no forma part de l’heràldica, sinó que és una branca auxiliar de la història.

“L’heràldica està pensada per veure de més a prop“, fet que permet que un escut tingui més detalls que no pas una bandera, que en definitiva és “un drap que està pensat perquè onegi” i que s’ha de discernir de lluny.

Al seu parer, quan es trasllada un escut a una bandera, amb tota mena de detalls, la bandera “no compleix les funcions” perquè “és poc distintiva, t’hi hauries d’apropar molt per veure què hi ha”, explica. “Una bandera ha de ser distintiva i sintètica”, rebla.

L’heràldica està pensada per veure de més a prop, i una bandera és un drap que està pensat perquè onegi i s’ha de discernir de lluny”
Jordi Avià-Faure, vexil·lòleg

Aquesta manca de síntesi en una bandera podria ser un motiu de pes per modificar una bandera, “substituir-la per una altra que fos més funcional”, és a dir, per simplificar-la en pro de la comunicació.

Un projecte de draps artístics

Una antiga asta de la plaça del Sol, cantonada amb el carrer del Canó, ha pres una altra vida per un projecte impulsat per l’entitat FlagLab, que consisteix a hissar diverses banderes al llarg de l’any. Totes tenen un caire artístic i fan referència a l’Agenda 2030 dels objectius sostenibles de les Nacions Unides, segons explica Avià-Faure.