L’any passat, la Fundació CRAM, Centre per a la Recuperació d’Animals Marins, va participar, conjuntament amb vuit països europeus, en l’estudi INDICIT per saber quin impacte tenen els macroplàstics sobre la vida de les tortugues marines. Una manera de poder saber en quin estat es troba el mar Mediterrani i la seva fauna marina. 

Estudi de macroplàstics a escala europea

Els resultats són desesperençadors, ja que de les 41 tortugues analitzades a les instal·lacions del Prat de Llobregat, gairebé el 80 % contenien macroplàstics al seu aparell digestiu. Plàstics com taps d’ampolla, trossos d’ampolles o de bosses de plàstic que els poden acabar provocant la mort.

La Sílvia Giralt és oceanògrafa del CRAM i assegura que gairebé tots els animals que reben tenen aquest problema de plàstics. Tot i que no sigui la causa de l’ingrés, el pateixen, tal com indiquen els resultats d’aquest estudi europeu. Segons els experts, cal fer alguna actuació ràpida i urgent per evitar que els plàstics continuïn omplint el mar i matant els animals.

Això vol dir que el mar Mediterrani està amb greus problemes de nivell de plàstics i les tortugues són una de les espècies que més ho pateixen, ja que elles els confonen amb menjar, es pensen que poden ser meduses… Calen petites accions i fer pressió perquè llançar plàstics pugui tenir efectes legals.
Sílvia Giralt, oceanògrafa del CRAM

La crisi climàtica canvia les zones de nidificació


Des de fa uns anys cada estiu és més habitual que apareguin tortugues marines que ponin ous a la costa catalana, des de Barcelona, al Maresme o al Llobregat. Un fet que abans no passava i que té a veure amb l’augment de les temperatures d’algunes zones mediterrànies, que està modificant la seva zona de nidificació. La crisi climàtica està provocant que les platges on habitualment ponien els ous, al Mediterrani Oriental, les temperatures siguin massa elevades per la incubació, així que estan buscant platges més fredes i han arribat fins al nostre litoral.

És per això que a la zona de nounats de la Fundació CRAM cada any hi tenen més tortugues petites que han nascut al centre dins incubadores. Els seus ous han estat recollits d’arreu del litoral català i el que es pretén és que algunes neixin i creixin controlades dins del CRAM. Un projecte conjunt que es fa a platges del litoral català, italià i francès.


Participem en el projecte Headstarting per cuidar aquests animals perquè creixin de mida i, així, quan siguin alliberades eliminarem els possibles depredadors que són la seva principal causa de mort el primer any de vida. Així, després d’un any, les tornarem a alliberar a la platja on van néixer i tindran més possibilitats de créixer sense tants problemes
Sílvia Giralt, oceanògrafa del CRAM


25 anys de la Fundació CRAM


La Fundació CRAM és una entitat privada sense ànim de lucre que, com explica Montse Pal, responsable de Comunicació, “la nostra principal missió és la clínica i de rescat de fauna marina protegida, principalment de tortugues marines, cetacis i aus marines. També tenim altres dues línies de treball que és la conservació i investigació i, l’altre, l’educació de la ciutadania”. I és que cada any milers d’alumnes passen per les seves instal·lacions per entendre què fan i la importància de protegir el mar i els seus animals. 

En aquests 25 anys d’història han curat i alliberat 700 tortugues i 70 aus marines i han ajudat a retornar al mar 350 dofins i balenes que havien quedat embarrancades a la costa. Les tortugues marines són amb les que més treballen. El motiu principal pel qual ingressen al CRAM és per culpa de la interacció pesquera i, per això, des de fa quatre anys treballen en el projecte Pescadors, una campanya de sensibilització al sector pesquer de la província de Tarragona per minimitzar l’impacte de la pesca en aquests animals. A més, cada vegada que un tortuga és capturada de manera accidental per les seves xarxes, els truquen perquè es facin càrrec de la seva assistència.

S’ha descobert que el principal problema que provoca la pesca accidental d’una tortuga és la síndrome descompressiva que és molt semblant al que pateixen els bussejador. Llavors es necessitarà una intervenció d’urgència per saber si la pateixen o no
Montse Pal, responsable de Comunicació del CRAM

I és que un gran nombre dels animals que tenen ingressats al centre han patit aquesta síndrome descompressiva, a més de possibles ferides. Un cop superat i recuperats podran tornar a ser alliberats al lloc on els van trobar, que és la funció principal d’aquesta Fundació.