Les cuques de llum són uns insectes que cada cop costa més veure, ja que es troben en declivi arreu del planeta. Aquesta problemàtica també afecta Catalunya, on hi ha actualment sis espècies autòctones i una de forana procedent d’Àmèrica.

Què són i com són les cuques de llum?

Les cuques de llum, conegudes popularment com a lluernes, llumetes o llumeneres (entre molts altres termes) són insectes de l’ordre dels coleòpters, és a dir, escarabats. Es caracteritzen per tenir la facultat d’emetre llum a l’extrem del seu abdomen. S’inclouen dins de la família dels lampírids.

Arreu del planeta hi ha unes 2.000 espècies de cuques de llum. A Catalunya en trobem set: sis d’autòctones i una de forana, present aquesta darrera en alguns municipis de les comarques de Girona.

Les cuques de llum viuen a marges de camins, jardins, parcs urbans i horts, entre les herbes o sobre les pedres. Les larves de les cuques de llum s’alimenten de cargols i llimacs, per tant, cal buscar-ne allà on n’hi hagi.

Mascle de “Nyctophila reichii”. Autor: Ferran Turmo

Mascles i femelles són molt diferents, tant que passarien per espècies diferents si no es veiessin aparellar-se. Els mascles són menuts, solen fer menys de 2 cm i tenen èlitres ben desenvolupats (com els escarabats), els quals cobreixen les ales que els permeten volar.

Femella de cuca de llum mediterrània “Nyctophila reichii”. Autor: Segimon Rovira

Les femelles són molt més grans que els mascles, tenen el cos inflat i fan uns 4 cm de longitud. Les femelles no poden volar perquè no tenen ales desenvolupades, però sí que emeten llum.

Aparellament de “Photinus immigrans”. Autor: Segimon Rovira
Larva de Lampyris sp. Autor: Segimon Rovira

A l’hivern les cuques de llum entren en hibernació i s’amaguen sota troncs o pedres. La majoria d’espècies estan actives a partir del mes de juny, tot i que n’hi ha algunes que s’activen abans, fins i tot, a finals de març.

La problemàtica que afecta les cuques de llum

Segimon Rovira, biòleg i un dels membres que impulsa el Grup Cucadellum, explica que actualment hi ha declivi de cuques de llum arreu el món, també a Catalunya.

Rovira destaca que les cuques de llum són animals que actuen com a bioindicadors, per tant, són molt sensibles a canvis del medi. Les principals amenaces que els afecten són:

  • La disminució de la biodiversitat: la destrucció d’hàbitats n’és una greu amenaça, així com els canvis d’usos del sòl. També ho és l’ús indiscriminat de plaguicides i insecticides, els quals maten directament les cuques de llum o bé el seu aliment, els cargols.
  • L’escalfament global també en causa perjudicis indirectament a causa de l’assecament d’hàbitats, abans idonis.
  • Una altra amenaça important que en causa la disminució són les fonts de llum artificial —els fanals—, ja que atreuen els mascles i n’impedeixen o en dificulten la reproducció (els despisten).

Segimon Rovira afegeix que “hi ha menys de cuques de llum, però encara n’hi ha”. També recorda que “la nostra relació amb la natura potser ha canviat respecte ara fa unes dècades“. Aquest fet explicaria que vegem menys cuques de llum de les que en realitat hi ha.

Per què fan llum les cuques de llum?

Femella de cuca de llum autòctona. Autor: @Jordisolerramio

Les femelles de cuca de llum autòctones emeten llum verdosa mitjançant uns òrgans luminescents situats a la cara ventral del final de l’abdomen.

La funció d’aquesta llum és sexual, serveix per atreure algun mascle volador.

Sovint les femelles situen la part de l’abdomen enlairada per fer més visible la luminescència. Els mascles de la cuca de llum mediterrània no emeten luminescència, només alguns mascles tenen la propietat de fer-ne una mica en cas de ser molestats.

A banda, les larves també fan llum. No és tant per reproduir-se, sinó segurament per avisar que no se les mengin (símil amb els animals que tenen colors lluents per avisar que són perillosos).

No es coneixen depredadors de cuques de llum. Ningú no se les menja, en bona mesura també perquè tenen substàncies repel·lents: tenen mal gust.

Per emetre la llum que generen les cuques de llum no es crema res ni es desprèn calor. Es parla de bioluminescència, un tipus de llum freda que es genera quan s’oxida la luciferina, un compost proteic d’aquests animals.

Val a dir que en el cas de l’espècie forana (americana) “Photinus immigrans”, tant el mascle com la femella emeten llum, fins i tot el mascle en fa una mica més. La llum d’aquesta espècie, a diferència de les autòctones, és intermitent —no fixa—, i d’una tonalitat més groguenca que l’autòctona.

D’exemplars de “Photinus immigrans” se’n poden trobar centenars o milers en un sol camp de conreu de les comarques gironines, una estampa que esdevé un veritable espectacle. Les autòctones, per contra, se solen trobar de forma més puntual, per bé que recentment se n’han fet troballes de poc més de 80 exemplars en pocs metres quadrats a l’Alt Empordà.

El Grup Cucadellum, una iniciativa per conèixer quina és la realitat de les cuques de llum a Catalunya

Segimon Rovira és un dels membres que impulsa el Grup Cucadellum, un grup de treball de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) impulsat per naturalistes i entomòlegs de Catalunya.

El projecte pretén conèixer la distribució i abundància de les espècies autòctones, i sobretot conèixer la distribució i com evoluciona l’espècie de cuca de llum americana.

Ara fa un any es demanava la col·laboració de persones que volguessin participar amb les seves observacions.

El projecte, un any després, continua vigent, ha evolucionat però continua buscant col·laboradors d’arreu del territori.

Els observadors simplement han d’incorporar les troballes a plataformes ciutadanes com Biodiversidad Virtual o iNaturalist.

Actualment, el grup disposa d’uns 130 col·laboradors que es coordinen per Telegram. Enguany, a més, pels dies 3 i 4 juliol, i amb motiu del Dia Mundial de les Cuques de Llum, es vol dur a terme una observació el màxim d’estesa per Catalunya que permeti seguir les espècies autòctones i saber on es troba en aquell moment, a principis d’estiu, la cuca de llum americana.

Aquesta és només una de les diverses accions que es duran a terme els pròxims dies i setmanes.

Els primers resultats…

Pel que fa a les observacions del primer any, així com a partir de dades anteriors aportades per la Generalitat de Catalunya, s’ha pogut comprovar que la cuca de llum americana es continua estenent per les comarques gironines, continua ampliant el seu territori.

També s’ha vist que no sembla que aquesta espècie forana perjudiqui les espècies autòctones. Això es deu, probablement, al fet que les autòctones mengen sobretot cargols i llimacs, mentre que l’americana es decanta pels cucs de terra.

També s’ha vist que no competeixen per hàbitat: l’americana prefereix camps de conreu de regadiu, mentre les autòctones s’inclinen per les vores dels camins.

Les cuques de llum estan en declivi, però n’hi ha més de les que “a priori” es creia.

S’estan trobant més cuques de llum de les que ‘a priori’ pensàvem. Han disminuït (segur), però encara en queden força, fins i tot poblacions importants en alguns indrets”
Segimon Rovira, biòleg

Els noms de les cuques de llum en català

Una altra iniciativa del Grup Cucadellum és la de posar noms catalans a totes les espècies dels Països Catalans, doncs fins ara no en tenien.

S’han fet propostes de noms i s’han enviat al Termcat, qui els haurà aprovar o suggerir-ne canvis.

De moment, des del Grup Cucadellum avancen que la cuca de llum americana es dirà probablement “espurna voladora” o “lluerna espurnejant”.