L’Antonio Baños visita la Facultat de Nàutica, a pla de Palau, on es troba amb Agustí Martín, mariner i degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona. Parlen de la història i del futur de l’escola dels homes i dones del mar.
Més de 250 anys d’història
La Facultat de Nàutica es va inaugurar el 1769, ara fa 252 anys. En aquella època, explica Martín, feien falta homes per navegar i per fer la ruta de les Amèriques. Abans de la creació d’aquesta facultat, els pilots catalans s’havien d’examinar a Cartagena. El primer local de la nova facultat era a la Barceloneta. L’impulsor de la Facultat de Nàutica va ser Sinibald de Mas, pilot i navegant, convençut que Barcelona havia de tenir una escola per formar la gent.
Durant la Guerra Civil, a l’edifici de la Facultat de Nàutica s’hi va establir el Comitè de Milícies Antifeixistes, encarregat de preparar la defensa de Catalunya. A la taula de la sala de reunions, el president Companys va signar un dels darrers documents com a president de la Generalitat.
La situació del mar, insostenible
El cas del vaixell que va embarrancar al canal de Panamà fa poc i que va col·lapsar el comerç marítim mundial, serveix Martín per reflexionar sobre el creixement desmesurat del trànsit de mercaderies arreu del món. Per ell, això s’hauria d’aturar. A la facultat, explica, moltes assignatures aborden de manera transversal les competències de sostenibilitat. Això també comporta abandonar a poc a poc el consum de fuel dels vaixells, passar al gas liquat (procés que ja està avançat) i acabar substituint-los tots dos per l’hidogen. També alerta que tots els plàstics del supermercat acaben al mar. A la facultat també parlen d’altres temes del mar relacionats amb l’actualitat: pirateria, guerres, migracions i tasques de salvament.
Ara, la principal tasca de Martín és la de degà de la facultat, però està enrolat en un vaixell per quan s’enyora del mar. Martín pertany a una associació que es dedica a recuperar vaixells i en tenen un, el Sant Ramon, a Mataró, amb què surten a navegar.
Nova incubadora d’empreses
Martín explica que fa uns anys, el 2014, la venda de l’edifici de la Facultat de Nàutica va estar sobre la taula per pal·liar les dificultats econòmiques. Però, finalment, el problema es va arreglar i avui, la facultat segueix en aquesta edifici tan mariner. A més, la facultat té un projecte d’ampliació amb un edifici al costat d’allà on teòricament hi ha d’anar l’Hermitage, a la nova bocana del port. En aquest edifici hi hauria d’anar un mode formatiu, amb la part més tecnològica de la facultat, el centre de Tecnologia i Recerca, i una incubadora d’empreses. Martí assegura que a Barcelona hi ha un sector tecnològic industrial naval. A la ciutat hi ha una de les empreses principals del món de reparació de grans megaiots. Al voltant d’aquesta gran empresa han nascut empreses petites, però afirma que n’han de néixer més encara.
Alumnes de mar i de terra
Actualment, a la facultat hi ha més de 700 alumnes. Però hi ha una clara diferència entre els que es volen embarcar i els que no. Aquests segon grup són els futurs enginyers navals, els nois i noies que construiran i repararan els vaixells. Els que s’embarquen, afirma Martín, són persones especials. A aquests se’ls obre un món de feines als ports i a les empreses relacionades amb el sector.
A través dels treballs de final de grau, Martín ha detectat que els neguits de les noves generacions de mariners van encaminats al medi ambient i a temes socials.
