En Francesc Bertran i la Gemma Bertran són pare i filla i també tercera i quarta generació d’una família que és de les poques que queden en el món pessebrista barceloní; fan les figuretes de forma artesanal.
Al seu taller, en un passatge del Baix Guinardó, hi treballen tot l’any per poder donar resposta a les comandes que tenen. “Jo mai no havia tingut un interès especial” en seguir l’ofici familiar, confessa la Gemma, però d’una forma casual i per guanyar-se una paga mentre estudiava la carrera va començar a fer figuretes de fang al taller, i s’hi va enganxar.
De joguines de llauna a peces del pessebre
El besavi de la Gemma Bertran és qui va començar aquesta herència familiar. Ell treballava en una fàbrica de joguines de llauna, i quan el sector va començar a anar a la baixa es va reciclar cap al món pessebrista.
Com que el material que millor sabia treballar era la llauna, va començar a fer complements vegetals pel pessebre amb llauna, explica el seu net, Francesc Bertran.
“Llavors el meu pare, quan va acabar la guerra, es va incorporar a la vida familiar de fer les palmeres, les atzavares, les figures de plom… i quan ell es va jubilar jo vaig pensar que era un moment de fer un pas, deixar la meva feina i incorporar-me també a això perquè no es perdés”, recorda en Francesc Bertran. Ell és qui fa actualment les peces de llauna i, la filla, les de fang.
Més de 1.000 motllos per fer totes les figures
Cada cop són menys els artesans pessebristes que s’hi dediquen, però, segons la Gemma Bertran, no és perquè la gent hagi deixat de fer el pessebre, sinó perquè potser n’hi ha que s’estimen més fer-lo amb peces barates de plàstic: “La feina artesanal té un preu. Costa moltes hores de fer i avui dia la gent potser no valora tant la feina artesanal”, rebla.
Cada peça de Bertran pot costar entre 25 i 600 euros, en funció de la mida, i fan un servei de reparació postvenda en cas que alguna peça es faci malbé, perquè el fang és delicat i si cau a terra es pot esberlar o badar.
“Jo no faig caganers”
Si avui dia la figureta estrella del pessebre és la del caganer, cal saber que al pessebre tradicional no hi era, és una figura popular que no hi tenia cabuda.
Jo no faig caganers. Quan em vaig començar a introduir aquí al taller el meu pare i els meu avi no havien fet mai caganers. I el senyor Daniel, que és qui em va ensenyar a mi a fer fang i la seva família feia pessebres de feia molts anys, tampoc n’havia fet cap
