“Saluton! Hodiao ni parolos pri Badal in lingvo tre grava por Sants: esperanto”. És a dir: “Hola! Avui parlarem sobre Badal en una llengua molt important per Sants: l’esperanto”.
D’aquesta manera, en esperanto, l’Antonio Baños enceta la conversa amb Ferriol Macip, membre de l’Associació Catalana de l’Esperanto. Els espectadors de betevé també recordaran Macip presentant l’informatiu en aranès de la cadena, fa uns anys.
Una llengua de pau
L’esperanto és una llengua inventada el segle XIX. El primer llibre es va publicar el 1877. Es tracta de ‘Dua libro de l’lingvo internacia’. En molt poc temps, va tenir lloc a la casa del creador de l’esperanto, Ludwik Lejzer Zamenhof, a Hongria, la primera conversa en aquesta nova llengua.
En aquella època s’havien fet diverses proves de crear una nova llengua internacional, que fos neutra i que no pertanyés a cap gran potència. Creien que si tothom parlava la mateixa llengua, no hi hauria guerres. Però cap intent havia reeixit. L’esperanto va tenir molt d’èxit de seguida.
Crear paraules
L’esperanto és una llengua molt pràctica i versàtil. Permet formar paraules noves que els altres parlants poden entendre sense problemes. D’una sola paraula o arrel, en poden sortir 36 elevat a la 36a potència. Això permet un gran marge creatiu i, també, generar paraules noves quan no se’n coneix l’oficial.
L’esperanto a Barcelona
L’esperanto va arribar a Barcelona a través dels ateneus i altres organitzacions obreres. Consideraven que una llengua comú afavoriria l’internacionalisme obrer, tan en auge a l’època.
L’any 1909, es va fer a Barcelona un congrés internacional d’esperanto amb presència de Zamenhof, el creador. El va organitzar la Federació Catalana d’Esperantistes, ideològicament molt d’esquerres. Només cal dir que Francesc Ferrer i Guàrdia, el gran pedagog anarquista, es dirigia al congrés d’esperanto quan el van detenir per, poc després, afusellar-lo.
La Federació Catalana d’Esperantistes , en aquella primera època, estava presidida per Joan Amades, el famós folklorista. Ni això, ni la inclinació política de l’organització van ser obstacle perquè Alfons XIII condecorés Zamenhof amb la Medalla de Comanador d’Isabel la Catòlica. Xoca més si es té en compte que el successor d’Amades en el càrrec va ser empresonat per Primo de Rivera.
Totes les dictadures, al llarg del temps, han volgut posar fi a l’esperanto. De fet, hi ha fins i tot un llibre que en parla: ‘La dangera lingvo’.
Parlar esperanto
Al carrer de Carreras i Candi a Sants, on ara hi ha una perruqueria hi havia la llibreria esperantista. Aquí solia venir Ferriol Macip l’any 1986, amb 16 anys, quan es va començar a interessar per l’esperanto. Va ser a partir d’una xerrada a l’Institut Emperador Carles, on estudiava.
Macip assegura que amb tres mesos d’estudi, es pot arribar a parlar l’esperanto amb certa fluïdesa. La seu dels esperantistes catalans és a Sabadell, però el lloc de trobada més habitual per xerrar és als bars.
L’occità
Macip, a més de l’esperanto, parla les tres llengües oficials de Catalunya: català, castellà i occità. El lloc de trobada a Barcelona per parlar i practicar l’occità era, abans de la covid-19, al bar Joan Petit, a Gràcia; també al bar Faro Azul, a l’Arc de Triomf.
