25 d’octubre del 1937. Un quart i cinc de cinc de la matinada. Els serveis antiaeris de Barcelona detecten avions italians Savoia-Marchetti 81 acostant-se la ciutat. Surten a interceptar-los tres pilots: Anatoli Serov —heroi de guerra soviètic avui enterrat a la plaça Roja de Moscou—, Stephanov i l’espanyol Juan José Armario. Els avions republicans aconsegueixen fer caure un dels avions italians.
Aquest episodi de la Guerra Civil va passar a Torre Baró i es considera el primer enfrontament aeri nocturn de la Guerra Civil a Barcelona. L’Antonio Baños parla d’aquest combat aeri amb David Íñiguez i David Gesalí, historiadors de l’Associació d’Aviadors de la República i de DIDPATRI.
Íñiguez aclareix que quan es tracta de combats aeris, costa de situar la vertical dels fets. Però gràcies a unes fotografies de l’època que mostren l’avió abatut, els fets es poden situar sobre el cementiri de Collserola. Durant aquells anys, tota la serra de Collserola es va aprofitar per posar-hi reflectors —per enlluernar amb el sol els avions enemics— i fonoreflectors —una mena de trompetes gegants per localitzar sons, l’antecedent del radar—. Torre Baró també era un punt important de defensa antiaèria.
Els avions italians venien del mar, de Mallorca, on tenien la base i, per tant, havien de creuar tot Barcelona per arribar al Vallès, a Sabadell. Com que volar de dia era més perillós i hi havia els reflectors, aquest atac i molts d’altres es produïen de nit. De fet, s’aprofitava la llum lunar, per això es diu “nit de lluna plena, nit d’avions”.
Íñiguez guarda algunes peces de l’avió italià abatut. Aquells avions portaven motors Piaggio, però no van donar gaire bon resultat i els van acabar canviant per motors Alfa. Totes dues marques van seguir fent motors després de la guerra, els de les famoses motos Piaggio i el dels automòbils Alfa-Romeo.
David Gesalí explica que Barcelona va ser bombardejada per alemanys, italians i feixistes espanyols. Es diu que Barcelona va ser la primera ciutat a ser bombardejada per l’aviació. Gesalí aclareix que no és tan important si va ser la primera o no, tant com el desenvolupament tècnic que ja tenien els avions i, per tant, la capacitat de fer mal. L’aviació és una eina que pot paralitzar l’economia i la vida ciutadana. També és una arma psicològica important, ja que causa molt de mal i costa molt de combatre. Gesalí diu que calien 25.000 projectils de mitjana per fer caure un avió. Les defenses de Barcelona van fer caure uns quants avions, però comptats. Les defenses d’aquella època, les de tots els estats, eren molt poc eficaces.
Davant el perill dels atacs aeris i l’eficàcia relativa de les bateries antiaèries, la població es defensava dels atacs aeris anant als refugis. Al principi de la guerra, la gent es construïa els seus propis refugis. Però ben aviat, l’Ajuntament va organitzar una gran xarxa de refugis i va posar ordre i criteri en la seva construcció. Per Gesalí, la conservació dels refugis antiaeris és clau perquè són “els castells del segle XX”, el lloc on la població es refugiava dels atacs enemics com ho va fer la gent d’altres segles amb els castells.
